El Pep Costa sap per experiència que les
relacions entre germans són difícils d’explicar. Les paraules no donen
l’abast, es perden els matisos, els codis, l’entrellat dels anys; tant
per tant, és preferible callar i tirar milles. Les bessones, les grans,
sempre en discòrdia, fa anys que no es parlen, però una emergència de
l’Eva temperamental provoca la visita de la flegmàtica Sara, amb la
mediació si us plau per força del Pep, que sempre té un ull clavat al
retrovisor de la moto per si de cas. Som al setembre del 2007 i comença
un compte enrere que pot canviar-ho tot.
El cel no és per a tothom
recrea quatre dècades d’aquest joc subtil de pesos i mesures que és la
vida d’una família i els seus topants. Els esforços per obrir-se camí
malgrat la malaltia d’un pare que sublima l’afició pels avions tot fent
maquetes i els retrets d’una mare que només refrena la seva agror quan
treballa a la perruqueria. Els afanys, els sacrificis i les traïcions
dels tres fills per fer realitat els somnis d’arrelar, de volar, de
fugir corrents. Són quaranta anys, també, de canvis socials, polítics,
econòmics i urbanístics d’un país el paisatge del qual –terra, mar i
aire– es transforma davant dels ulls del lector com un diorama en
moviment.
COMENTARI: Tècnicament és una obra prodigiosa, amb un bon domini lèxic plenament actualitzat i farcida de salts temporals que, en algun fragment, poden induir a la confusió. Una obra estrictament basada en la quotidianitat però mancada d'alguna subtrama més poderosa que pugui combatre certa apatia argumental. Exagerada extensió que pot dissuadir al lector més temerari.
Història d'un crim monstruós convertit en obra d'art gràcies a l'ofici i
a la sensibilitat del narrador, aquesta «novel·la de no-ficció»
descriu, amb tant de detall que és a la ratlla de la morbositat -però
sense ultrapassar-la mai-, la vida de dos psicòpates des de la seva
infantesa fins a l'acompliment de la pena a què són condemnats. Truman
Capote va dedicar sis anys seguits de treballs i investigacions a A sang
freda, que es traslladaria aviat al cinema i li donaria notorietat
mundial. Després d'aquesta novel·la, Capote es veuria incapaç d'acabar
cap altre llibre.
COMENTARI: Novel·la realista que també podríem qualificar com un extens reportatge periodístic sobre uns fets brutals esdevinguts a l'Amèrica profunda de l'any 1939. El temps i els esforços emprats per l'autor es poden captar amb facilitat a l'hora de valorar un impecable treball narratiu. Malgrat tot, el perquè queda sense resposta.
