L’art de portar gavardina és un concentrat de memòria, emoció i
plaer de narrar. Imaginats o viscuts, els tretze contes d’aquest recull
revelen una capacitat d’observació que confirma Sergi Pàmies com a
artesà d’un estil cada vegada més depurat, en què les emocions i els
detalls són protagonistes. De la pròpia infantesa a la vellesa dels
pares, del romanticisme de la decepció al pànic d’estar a l’altura de
les expectatives dels fills, de la perplexitat individual de
l’adolescència a les cicatrius col·lectives del segle XXI, el llibre
combina reflexió, ironia, melancolia, causticitat i lucidesa i troba en
la fascinació per l’absurd i la capacitat de sorprendre’s els antídots
més eficaços per combatre les absències, els fracassos i altres
desconcerts de la maduresa.
COMENTARI: Lleument apartat de la ironia que ens acostumava a oferir en contes precedents, l'autor es despulla del tot quan s'endinsa en algunes vivències autobiogràfiques amb els pares, la parella i els fills. Tot plegat per completar un relat melangiós de futur incert, on la fina línia que separa realitat de ficció és transgredida eficientment.
Universitat de Brown, 1982. Madeleine Hanna, alumna aplicadíssima
d'anglès i romàntica incurable, està escrivint la seva tesi sobre Jane
Austen i George Eliot, autors de grans trames sobre el matrimoni. Mentre
la Madeleine estudia les motivacions antigues del cor humà, la vida
real, en forma de dos homes molt diferents, intervé. Leonard Bankhead,
científi brillant i solitari carismàtic, atrau la Madeleine amb una
intensitat que li sembla impossible de resistir. Entretant, el seu vell
amic Mitchell Grammaticus, un estudiant de teologia que busca alguna
mena de veritat a la vida, està convençut almenys d'una cosa: que ell i
la Madeleine estan destinats a estar junts. Però quan tots dos acaben la
universitat, hauran de triar com volen que acabi el seu propi pla de
casament.
COMENTARI: És un relat profusament documentat que, malgrat alguns paratges mortificants que desperten la temptació d'abandonar la seva lectura, és capaç de refer-se sobre si mateix per així poder culminar-lo amb una gratificant sensació de satisfacció per la feina ben feta.
La matança d’una família de masovers a Carreu l’any 1943 va commocionar
les masies i els pobles veïns d’aquest racó del Pallars Jussà. La
notícia de l’assassinat múltiple no va arribar gaire més lluny. En una
època en què calia donar la imatge que la nueva España era un
paradís de pau, la censura va fer callar la premsa. Setanta anys
després, Pep Coll investiga els secrets d’aquest fet esfereïdor que va
marcar la seva infantesa a Pessonada. D’entrada, és una història molt
semblant a la famosa matança de Kansas, novel·lada per Truman Capote,
però les conseqüències del crim del Pallars van ser diametralment
oposades: la premsa va oblidar el cas, i la justícia franquista no va
saber, o no va voler, resoldre’l. A partir del relat biogràfic dels
personatges reals que van intervenir en els fets, Pep Coll ens ofereix
una novel·la excepcional, rotunda i absorbent. Sens dubte, la seva obra més personal.
COMENTARI: Cada capítol exposa el punt de vista personal d'un personatge de la novel·la sobre els tràgics fet del 1943. Malgrat aquesta diversitat de protagonistes, la narració no se'n ressent gràcies a l'ofici d'un gran escriptor com és en Pep Coll.
