Tretze veïns, amos d’una muntanya. Al poble de Tor, tocant a
Andorra. Poderosos que s’enfronten. Interessos, contraban, l’orgull de
la força. Estranys assassinats i sentències que fan créixer la
crispació.
Carles Porta ha investigat la història de Tor, la muntanya maleïda.
Hi va anar, la primera vegada, per fer un «30 Minuts» per a TV3. I va
quedar atrapat. Durant vuit anys ha tornat repetidament a Tor, per
parlar llargament amb uns personatges difícils, plens d’odi, de por i de
secrets.
Aquest és el llibre d’una arriscada aventura periodística convertida
en narració literària –recordant el nord-americà Truman Capote. Les
escenes més tenses i també les més grotesques, retrats de personatges
que impressionen per la seva ràbia encesa. Els lectors devoraran
aquestes pàgines amb la passió i l’avidesa que desperten les grans
històries.
A Tor, tretze cases, tres morts, el misteri que
continua. Com la ira del vell Palanca: «Me van robar, me van intentar
matar, i encara sóc jo lo cabrón! Només em queda una solució: morir
matant!».
COMENTARI: Quan la realitat supera a la ficció ens podem trobar amb relats que, si estan ben construïts, ens poden immergir de ple dins el seu poderós microcosmos, sense solució de continuïtat. I aleshores, un sent la necessitat de visitar aquest indret del Pallars Sobirà, recuperar el documental del 30 minuts i llegir, d'una vegada, l'obra més coneguda de Truman Capote.
Després
de recitar els seus poemes en una vetllada literària a Dublín, Frances i
Bobbi coneixen a Melissa, una atractiva escriptora que vol publicar un
reportatge sobre elles. Aquestes
dues universitàries que en el passat van ser parella es veuen atretes cap a ella i el seu marit Nick: un matrimoni acomodat que s'acosta a la
quarantena i amb el que acabaran formant un complex mènage à quatre.
Ambientada
a la bohèmia artística irlandesa, aquesta història d'amors lliures i
relacions ambigües ofereix un retrat honest d'una generació que rebutja
les etiquetes imposades.
Entre
presentacions de llibres, estrenes teatrals i vacances a la Bretanya
francesa, les converses dels personatges converteixen el debut de Sally
Rooney en una novel·la d'idees marcada per uns diàlegs ocurrents i un
hàbil sentit de l'humor. L'autora investiga les delicades crueltats de la interacció humana en una
obra intel·ligent sobre l'amistat, el desig i la gelosia.
COMENTARI: Visió actualitzada de les tempestuoses relacions sentimentals entre diferents éssers humans, abraçant conceptes tan lliscosos com la innocència, la infidelitat, l'individualisme, el plaer i la crueltat.
Si
en les llegendes nòrdiques el Nix és un esperit que apareix en forma de
cavall blanc i roba nens, en aquesta primera novel·la de Nathan Hill –la publicació de la qual va provocar un petit terratrèmol en el món literari
nord-americà que la va rebre amb un entusiasme desbordant– es
tracta d'una presència intangible i indeleble que simbolitza aquest
moment crucial en què la nostra existència descarrila i ja no és capaç
de recuperar el seu curs. Així
és com la vida de Samuel Anderson, escriptor bloquejat, professor fastiguejat en una universitat de segona categoria i addicte als videojocs online, ha estat marcada pel Nix. La
seva mare, Faye, se'n va anar de casa quan ell tenia un any i, després de
més de dues dècades, va tornar a aparèixer de la forma més
insospitada. Ha
comès un delicte absurd amb presumptes motivacions polítiques que
acapara els programes de notícies, inflama les xarxes i encén les
passions d'uns Estats Units dividits davant el cas. Els mitjans presenten a Faye com una radical hippie amb un passat sòrdid; tanmateix, fins a on sap Samuel, la seva mare era una noia normal que es va casar amb el seu nòvio de l'institut. Quina versió és la veritat? Una
mesura que indaga dins la història familiar –i, per tant, del seu país–,
traslladant el focus des del Mig Oest rural dels anys seixanta fins a
la Nova York més actual, la del moviment Ocupem Wall Street; passant pels disturbis de
Chicago del 1968 i, finalment, desplaçant-se a la Noruega de la Segona Guerra Mundial.
Amb
una sorprenent varietat de recursos narratius i un abrasiu sentit de
l'humor, Nathan Hill ens guia, amb mà mestra, per aquesta mena de comèdia
humana, que suposa una degradació crítica dels aspectes més denigrants
de la societat contemporània.
COMENTARI: És una novel·la que ens recorda molt a Llibertat (2010) de Jonathan Franzen, una autèntica obra mestra de la literatura contemporània nord-americana. Sense arribar a l'impressionant nivell d'excel·lència de la predecessora, Nathan Hill aconsegueix un relat extraordinari que, de segur, no deixarà indiferent a ningú. Un nou autor a seguir.
