La
Segona Guerra Mundial és un dels conflictes més importants de la
història, però durant set dècades el seu relat ha quedat fixat per les
obres de la generació anterior d'historiadors, molt marcades per la
propaganda i la interpretació de la limitada informació de què es
disposava .
James
Holland, un dels principals experts en història de la Segona Guerra
Mundial, ha passat més d'una dècada explorant arxius i memòries, i ha
tingut accés a registres oficials que no s'havien estudiat fins ara. Ha visitat incomptables camps de batalla i entrevistat a supervivents, dels quals ha obtingut testimonis inèdits.
Gràcies
a la seva exhaustiva investigació, Holland planteja una nova narració
de la Segona Guerra Mundial a Occident, qüestionant hipòtesis i
suposicions que han marcat les interpretacions històriques d'aquesta
contesa, i que han donat forma al nostre món actual. Aquesta és, en veritat, una història de la Segona Guerra Mundial com mai has llegit.
COMENTARI: Sorprenent estudi que desmitifica moltes veritats que, fins ara, s'havien acceptat sense oposició: des del potencial extremament exagerat de l'exèrcit alemany fins la suposada impotència de França a l'hora de repel·lir la invasió nazi.
Les Guerres de Secessió iugoslaves de 1991-2001, van tenir un paper històric similar al de les Guerres Balcàniques de 1912-1913: anticipar esdeveniments decisius que pocs van poder entreveure durant el seu desenvolupament. En plena eufòria després de la victòria a la Guerra Freda i al llarg d'una dècada, les grans potències occidentals van assajar allí estratègies i procediments que serien aplicats una vegada i una altra vegada, arribant fins i tot a manifestar-se en els conflictes de la Primavera Àrab, el 2011. I també durant les Guerres de Secessió iugoslaves la Unió Europea va iniciar un camí puntejat per perilloses tensions internes.
L'autor, Francisco Veiga, se centra en el desenvolupament de les guerres i el context internacional que va permetre i va ajudar a que el sud-est del Vell Continent, i com a conseqüència de la destrucció violenta de Iugoslàvia, sorgissin 8.725 km de noves fronteres, on abans només n'hi havien 2.246, complicant el procés d'ampliació de la Unió Europea durant llargs anys.
A FAVOR: Impecable relat d'uns fets abominables ocorreguts fa quatre dies a les portes de casa nostra.
EN CONTRA: Absolutament res.
