Seis cuentos morales

Aquest llibre recull mitja dotzena de relats que Eric Rohmer va escriure i que posteriorment va convertir en sis pel·lícules: els famosos «Sis contes morals» que el van consagrar com un dels directors més personals de la història del cinema.

Tots ells estan concebuts com variacions sobre un mateix tema: «la història d’un home i dues dones. Mentre busca a la primera troba a la segona. Aquesta relació constitueix l’argument de cada pel·lícula. Al final torna a veure la primera dona. I aquesta és la moral del conte». Aquest tema, seguint les lleis del gènere, patirà cert nombre d’amplificacions, de restriccions i d’inversions, encara que segueixi sent fàcilment identificable. La reunió dels «Sis contes morals» en un sol volum (que en l'edició francesa es va subtitular significativament com novel·la) permet copsar la complexitat de la temàtica rohmeriana i seguir el joc subtil de les seves oposicions i correspondències.

A FAVOR: Ocasió immillorable per tornar-nos a immergir en l'extraordinari univers del prolífic director francès. 

EN CONTRA: Res de res.

El sitio de Leningrado, 1941-1944

Quan l’exèrcit alemany va envoltar Leningrad, la privació d'aliments fins a la mort va ser una política deliberada per eradicar la població civil de la ciutat. Amb l'arribada de l'hivern la fam i el pànic es van instal·lar a la població.

Michael Jones, un especialista a l'hora de captar la psicologia de les batalles, ens explica la història humana d'aquesta ciutat. Utilitzant fonts recentment disponibles de testimonis oculars, l'autor ens mostra Leningrad en totes les seves dimensions, incloent els tabús silenciats pels soviètics com el saqueig, les quadrilles criminals i el canibalisme. Però per a molts ciutadans del carrer Leningrad va marcar el triomf de l'esperit humà, ja que van haver de aprofundir en els seus propis recursos per ajudar-se els uns als altres. Al final les tropes alemanyes van comprendre que mai podrien prendre Leningrad. Però la defensa de la ciutat es va aconseguir a molt alt preu. Va ser el 1944, gairebé tres anys després, amb prop d'un milió de morts i amb supervivents que van quedar marcats a perpetuïtat pel temps que van resistir.

A FAVOR: Alternar els passatges cronològics amb les aportacions personals d'alguns protagonistes contribueix a crear un relat eficaç i contundent.

EN CONTRA: De l'horror que descriu.

La hija del comunista

Berlín, 1956. La tarda més freda de tot l'hivern, les mans d'una nena s'embruten de carbó. Berlín, 1958. En aquestes mateixes mans hi ha un secret o un record, una insígnia amb tres lletres gravades: PCE. Berlín, 1961. La sang de les sardines ha quedat a l'altra banda perquè un mur ha partit la ciutat en dues. Berlín, 1968. Has pensat en el que significa ser aquí per sempre? Berlín, 1971. Quines coses es porten en els viatges, quan es fuig, quan no serà possible el retorn?

La vida de Katia podria haver estat explicada de moltes maneres, però la prosa d'Aroa Moreno Durán, incisiva i brillant, ens la conta d'aquesta manera: arrencant la bellesa del pes de la Història.

A FAVOR: Novel·la clara i concisa, farcida de tocs poètics que li atorguen un plus d'emotivitat.

EN CONTRA: Potser caldria explicar millor algunes actituds que resulten poc creïbles.
  

Apegos feroces

Vivian Gornick, una dona madura, camina amb la seva mare –d'avançada edat–, pels carrers de Manhattan, i en el transcurs d'aquests passejos, plens de retrets, de records i complicitats, va desgranant el relat de la lluita d'una filla per trobar el seu propi lloc en el món.

Des de molt d'hora, Gornick es veu influenciada per dos models femenins molt diferents: un, el de la seva mare; l'altre, el de Nettie. Totes dues, figures destacades en el món ple de dones que és el seu entorn, representen models que la jove Gornick anhela i detesta encarnar, i que determinaran la seva relació amb els homes, la feina i altres dones durant la resta de la seva vida.

A FAVOR: Documentat recorregut de dues dones molt diferents a la recerca de l'amor i de la felicitat sense aconseguir aportar cap solució categòrica.

EN CONTRA: A vegades el focus es tanca tant en si mateix que dóna lloc a repeticions del tot innecessàries.
   

Entre ells dos

Memòries d’infantesa d’un dels autors més rellevants del panorama literari actual. Reflexió sobre la família, la memòria i la pèrdua.

En el seu llibre més personal i autobiogràfic, Richard Ford fa un emocionant retrat de la vida familiar a l’Amèrica de mitjan segle XX. Mentre explora la percepció canviant que els nens tenen dels seus pares, també reflexiona sobre l’impacte de la pèrdua i la devoció. Escrit amb la intel·ligència, la precisió i la humanitat que el caracteritzen, Entre ells dos és tant un acte d’amor d’un fill cap als seus pares com una meditació redemptora sobre la família.

A FAVOR: Sincer i commovedor homenatge a totes aquelles persones que han passat per la vida anònimament, sense heroïcitats, però amb un desbordant bagatge d'amor i estima.

EN CONTRA: Absolutament res.