A l'ombra de les noies en flor II

Acompanyat de la seva àvia i de Françoise, la serventa de la família, el narrador arriba a l'estació balneària de Balbec, a la costa normada, per passar-hi els mesos d'estiu allotjat al Gran Hotel, un luxós palauet característic de l'Europa de la Belle Époque i freqüentat per un sorprenent catàleg de tipus i personatges curiosos, entre els quals el director, ficat en tota mena de maniobres tèrboles per propiciar trobades galants, i molts dels hostes més o menys estables, delerosos de trencar el tedi de les tardes de xafogor amb una conversa estimulant.

Com sol passar a les poblacions costaneres, el passeig marítim es converteix a l'horabaixa en el lloc de trobada i és allà on el narrador descobreix un grup de noies encisadores, que el deixen enlluernat des del primer moment. A poc a poc, s'anirà fixant en detalls de cadascuna de les joves i les anirà caracteritzant individualment, fins que cada una d'elles adquirirà davant els seus ulls una personalitat pròpia. I entre aquestes noies hi ha Albertine, disposada a ocupar en el cor del protagonista l'espai que Gilberte Swann hi ha deixat lliure.

A FAVOR: Segueix sent una obra mestra de la literatura universal.

EN CONTRA: No ha de ser necessàriament un aspecte negatiu però la realitat és que ens trobem davant d'una lectura molt, molt, molt exigent.
   

A l'ombra de les noies en flor I

Aquest volum és sens dubte, una de les joies més brillants de l’univers proustià, en què l’autor relata, amb la nítida precisió i la subtilesa que el caracteritzen, els descobriments i els desenganys del jove narrador a París durant els primers anys de l’adolescència.

En aquesta època la seva admiració per en Charles Swann i la seva esposa, Odette, es veu recompensada amb l’acolliment que el matrimoni li dispensa a casa seva, i la seva relació amb la Gilberte, filla de la parella, fa un gir decisiu: els seus jocs deixen enrere la innocència de la infantesa i adquireixen l’excitant aroma de la descoberta, dels primers passos cap a l’establiment d’un vincle amorós i eròtic. Al mateix temps, el protagonista, empès per la seva passió per les diverses manifestacions de l’expressió artística, s’acosta al teatre i la literatura, i estableix així les seves primeres afinitats electives en el món de l’art

A FAVOR: Obra de referència de la literatura universal.

EN CONTRA: Seria una temeritat omplir aquest apartat.
   

Tocats pel foc

«L’home que té, és també l’home que té por de perdre. De perdre allò que posseeix, és clar. Això provoca una actitud de recel, de desconfiança envers els altres homes…Ben aviat acaba per identificar-se amb allò que té i no amb allò que és.»
 

A una petita barraca de la perifèria de Barcelona hi arriba un personatge clandestí i misteriós a conviure amb la família. Entre converses a la vora del foc trasbalsarà la vida quotidiana posant en qüestió aquells pilars que fins aleshores els semblaven inamovibles: la propietat, la llibertat i la dignitat.

Dins la barraca, els silencis, gestos i mirades despertaran la complicitat, el compromís i l’esperança allà on abans només hi havia misèria, por i resignació.

Escrita el 1959 en ple franquisme i publicada per primer cop el 1976, la novel·la, conserva avui dia tota la seva potència que ens farà pensar la vida des d’una nova perspectiva. Són realment el compromís, la llibertat i la dignitat possibles?

A FAVOR: Poques paraules necessita Pedrolo per traslladar-nos els seus ideals més poderosos.

EN CONTRA: Malgrat la seva vigència conceptual, la novel·la ha envellit amb moltes dificultats.
  

Comportarse como adultos

Varoufakis ofereix una crònica en primera persona sobre els cinc mesos que va durar l'enfrontament entre Grècia i els seus creditors, una negociació que va tenir amb l'ai al cor a mig món el 2015 i que es coneix com La primavera grega.

Varoufakis va estar en el punt de mira cada minut que va durar el conflicte per la seva participació com a negociador principal del recent elegit govern grec, era el Ministre de Finances, i per representar el major desafiament al qual s'enfrontava la troica.

Durant 160 dies, Varoufakis va abanderar les esperances de molts ciutadans europeus, no només grecs, a l'infondre un canvi en el règim polític, financer i econòmic europeu. Un canvi de totes totes necessari fins i tot en opinió del govern d'Estats Units, l'FMI i altres economies emergents en vista a la incapacitat d'Europa per superar les crisis grega i, per extensió, la crisi generalitzada de l'euro.

Mentre la premsa feia les delícies amb l'estil informal i gran carisma de Varoufakis com a persona, era el seu missatge en si mateix el que representava una amenaça per als líders europeus, en permanent incapacitat per redissenyar la governabilitat política i econòmica a Europa. Un missatge que va fer també especial efecte entre la població de països deprimits com Espanya, Itàlia o Portugal.

A FAVOR: Un viatge a les entranyes de la UE per comprovar les misèries d'un grup de països insolidàriament abduïts pel poder omnímode del gegant alemany.

EN CONTRA: En alguns paratges, el llenguatge ple de tecnicismes econòmics dificulta la bona comprensió del relat. Però no hi ha alternativa.