La guerra civil española como no la ha contada nadie. ¿Otro libro sobre la
Guerra Civil? Pues sí, otro, pero con una diferencia: no marea con
datos innecesarios y relata por derecho lo ocurrido en aquellos tres
años de locura homicida sin catequizar sobre quiénes eran los buenos y
quiénes eran los malos. Eso, que el lector lo decida. No es una novela,
porque todo lo que cuenta ocurrió (incluso las menudas historias que
espantan o que mueven a risa), pero se lee como una novela y pretende
instruir deleitando. Por eso está escrita en el tono que ya usó el autor
en su Historia de España contada para escépticos. El lector acompaña a
un joven general, Franco, que tacita a tacita se labra un porvenir y nos
lo labra, de paso, a cuarenta millones de españoles, pero también
acompaña a muchos ciudadanos anónimos a los que la guerra marcó para
siempre.
A FAVOR: No cal un bombardeig de noms, xifres i dades per explicar els tres anys més tràgics de la història espanyola. Només cal disposar d'una exhaustiva documentació i saber-la tractar adequadament.
EN CONTRA: La primera part del llibre és francament extraordinària però després el relat decau, sent incapaç de mantenir el bon nivell inicial.
A finals del segle XVII, René Sel i Charles Duquet, peons contractats
per tallar fusta, desembarquen al Canadà, conegut aleshores amb el nom
de Nova França, amb un contracte precari per treballar en duríssimes
condicions en les terres d'un dèspota colon francès. Mentre Duquet, fa
veure que cau malalt per escapar d'aquesta «esclavitud» i dedicar-se al
comerç, René, sensible al seu entorn, es queda a la plantació i
sobreviu al seu «amo», unit a una índia més gran que ell. Malgrat que
els destins de tots dos s'anuncien tràgics, els seus successors, al
llarg de tres segles, seguiran lligats al que –quan els seus
avantpassats van arribar– eren uns boscos sense límits, aparentment
inesgotables.
A FAVOR: Saber crear addicció mitjançant un relat duríssim on la miserable condició humana s'exhibeix sense miraments.
EN CONTRA: Tot i que les 848 pàgines t'ho fan pensar dues vegades, desenvolupar una trama que abraça més de tres segles, les justifica plenament.
En Guylain Vignolles no és atractiu ni lleig, ni gras ni prim. La seva
feina consisteix a destruir allò que més estima: és l'encarregar de
supervisar «la Cosa», l'abominable màquina que tritura els llibres que
ja ningú vol llegir. Quan s'acaba la jornada laboral, en Guylain rescata
de les entranyes del monstre les poques pàgines que han sobreviscut a
la carnisseria. I cada matí, en el tren de les 6.27h, es dedica a
llegir-les en veu alta per a alegria dels passatgers habituals. Un dia
descobreix per casualitat una peça de literatura atípica que li canviarà
la vida.
A FAVOR: Triomf de la versió més extravagant i simpàtica de la quotidianitat amb uns personatges imperfectes però altament carismàtics. La novel·la creix pàgina rere pàgina fins arribar a un desenllaç realment memorable.
EN CONTRA: «La Cosa», aquella màquina devoradora de llibres que havia estat la gran coprotagonista de la primera part, desapareix sobtadament del relat; sense encomanar-se a cap sant.
Al setembre de 1984 un home s’allotja al Grand Hotel de Brighton amb un
objectiu clar: posar una bomba per matar Margaret Thatcher durant la
convenció anual del Partit Conservador. La història farà confluir la
vida d’en Moose, exatleta retirat i actual director general de l’hotel, i
la de la seva filla Freya, una adolescent que es pregunta què fer amb
la seva vida després d’acabar l’institut, amb la d’en Dan, un jove de
l’IRA expert en explosius.
A FAVOR: La idea. Desenvolupar una trama amb personatges molt diversos enllaçats per un lligam tan potent com l'atemptat de Brighton de l'any 1984.
EN CONTRA: Relat erràtic. Massa pretensiós. En cap instant arriba a captivar l'atenció del lector de manera intensa. Potencial malbaratat.
Per commemorar el centenari de la Revolució russa es publiquen molts llibres que intenten oferir noves visions sobre uns fets tan transcendents com els esdevinguts a Rússia l'any 1917. D'entre tots ells, per la seva singularitat, n'he trobat un que m'ha entusiasmat, el de l'autor andalús Juan Eslava Galán que títula, irònicament, La Revolución Rusa contada para escépticos.
Juan Eslava Galán (Arjona, Jaén, 1948) és un escriptor del gènere històric, tant de ficció com de no ficció. L'any 1987 va guanyar el Premi Planeta amb la novel·la En busca del unicornio que li va servir per impulsar decisivament la seva carrera literària. És un autor molt prolífic que pot arribar a publicar més de dues novel·les per any a més de llibres d'altra temàtica. Moltes vegades ha publicat, amb el pseudònim de Nicholas Wilcox, novel·les que ell mateix anomena d'estil best-seller. Un dels de major èxit ha estat Una historia de la guerra civil que no va a gustar a nadie, publicat l'any 2005.
Se ha decidido que el asalto del Palacio de Invierno vaya precedido por un bombardeo desde los cañones de la fortaleza de San Pedro y San Pablo.
Los conjurados intentan dispararlos, pero las bisagras de los cierres están oxidadas y no giran. Blagonravov se caga en unos pocos santos antes de ordenar que traigan otros cañones (en la fortaleza hay muchos). Los milicianos arrastran otros cañones de menor calibre y los ponen en situación. Mala suerte. Cuando intentan dispararlos descubren que la munición no se adapta al calibre del tubo, una negligencia por la que deberían rodar cabezas.
—¡Está bien, sin cañones! —decide Blagonravov—. Por lo menos poned la linterna roja en el extremo del asta.
Era la señal bolchevique para la sublevación de la ciudad.
Los milicianos registran los cuartos de luces, los cuerpos de guardia, las cocinas... nada. No encuentran linterna roja algua.
Mai havia gaudit tant amb un llibre d'història com amb aquest. Penso que és una obra de gran valor afegit ja que combina el relat més rigorós amb un llenguatge col·loquial, didàctic, molt amè i divertit. M'ha agradat tant que penso repetir l'experiència amb altres obres de l'autor, començant amb la de la guerra civil que també promet. En fi, un treball necessàriament recomanable.
