A Irlanda, el 24 d'abril de l'any passat es va commemorar el centenari de l'Alçament de Pasqua del 1916. Una revolta que, en primera instància, va fracassar però que més tard va ser determinant per assolir la independència. Com és habitual, una efemèrides tan important sol anar acompanyada d'una allau de llançaments editorials destinats a divulgar els episodis que es rememoren. Ingènuament, pensava que algun d'aquests llibres ens arribaria traduït per poder-lo gaudir còmodament. Inexplicablement, això no va passar. Ens hem de conformar amb les versions originals en llengua anglesa. Situació força incomprensible ja que veient la quantitat exagerada de productes irrellevants que es publiquen constantment, divulgar la història d'un país que té tants trets en comú amb nosaltres, suposaria una significativa mostra de sentit comú.
Per això, quan vaig veure que estava disponible en llengua castellana una tercera edició de la Historia de Irlanda (A Short History if Ireland, 1999) de John O'Beirne Ranelagh, m'hi vaig llençar de cap tot i que el meu interès se centrava –especialment– en els fets de Pasqua del 1916. De totes maneres, donar un tomb per la història de la Illa Maragda, des del Mesolític fins l'Acord del Divendres Sant, no deixa de ser una experiència enriquidora que ja havia experimentat temps enrere amb les novel·les històriques d'Edward Rutherfurd (Prínceps d'Irlanda i Rebels d'Irlanda).
El llibre està estructurat en 8 capítols, la meitat dels quals dedicats als darrers cent anys, des de la Revolta de Pasqua fins el 2011. És a dir, s'analitza molt més a fons l'etapa contemporània que no pas totes les anteriors. Potser hagués estat millor haver augmentat l'espai als episodis més transcendents (Brian Boru, la Gran Fam Irlandesa, 1916...) en lloc de complaure's en la descripció detallista i meticulosa del present més proper. Però, com s'ha dit abans, no podem triar massa i ens hem de conformar amb el que se'ns ofereix.
17 de febrer 2017
Història d'Irlanda
Etiquetes:
1916,
Alçament de Pasqua,
Belfast,
Brian Boru,
Charles Stewart Parnell,
Daniel O'Connell,
Dublin,
Gerry Adams,
IRA,
Irlanda,
Irlanda del Nord,
Michael Collins,
Padraig Pearse,
Sant Patrici,
Sinn Féin,
Tom Clarke
02 de febrer 2017
La via alemanya
Mesos enrere vaig llegir a la revista avinyonenca «El Pedrís» un article de l'amic Andreu Craviotto que parlava d'un llibre que li havien regalat feia un parell d'anys, La via alemanya, del periodista Martí Anglada. També explicava que aquella lectura li havia agradat tant que va anar a visitar una de les regions més riques de la conca de l'Elba: la ciutat lliure i hanseàtica d'Hamburg.
El dia 30 de novembre del 2013 vaig poder escoltar a Martí Anglada en el marc de la xerrada «Catalunya-Europa» que es va celebrar a la Sala Dos de Gener. Recordo que en vaig sortir molt satisfet ja que les seves paraules franques i sinceres van omplir d'optimisme a tota l'audiència. Per tant, era de justícia aconseguir un exemplar del llibre esmentat i iniciar-ne una lectura que prometia interès i amenitat.
La via alemanya és un recorregut per la conca alemanya de l'Elba, des d'Hamburg fins a Dresden. Un itinerari que s'endinsa en el territoris on va néixer Martí Luter i que encara avui conserven els valors predicats pel monjo d'Eisleben. L'autor dedica especial atenció al paisatge, l'arquitectura, les tradicions i la manera de ser de la gent que habita la zona més oriental d'Alemanya.
El dia 30 de novembre del 2013 vaig poder escoltar a Martí Anglada en el marc de la xerrada «Catalunya-Europa» que es va celebrar a la Sala Dos de Gener. Recordo que en vaig sortir molt satisfet ja que les seves paraules franques i sinceres van omplir d'optimisme a tota l'audiència. Per tant, era de justícia aconseguir un exemplar del llibre esmentat i iniciar-ne una lectura que prometia interès i amenitat.
La via alemanya és un recorregut per la conca alemanya de l'Elba, des d'Hamburg fins a Dresden. Un itinerari que s'endinsa en el territoris on va néixer Martí Luter i que encara avui conserven els valors predicats pel monjo d'Eisleben. L'autor dedica especial atenció al paisatge, l'arquitectura, les tradicions i la manera de ser de la gent que habita la zona més oriental d'Alemanya.
Quan vaig començar el periple per les terres de Martí Luter els vaig parlar de la relació dels alemanys amb l'economia, del seu «capitalisme de l'encaixada de mans» (que prefereix el crèdit bancari al finançament anònim a la borsa), de les empreses que encara que siguin grosses mantenen una base familiar i de la prosperitat econòmica fonamentada en virtuts morals (com l'esforç, l'estalvi i l'austeritat). També els vaig parlar de la contenció luterana en els preus i, per tant, també en els beneficis. I, finalment, vaig fer una referència als «pecats financers» que aboquen als pecadors a la ruïna i que s'han de purgar per poder sortir-ne.Una de les virtuts d'aquest text és la generositat amb la que l'autor va desgranant el seu relat. Anècdotes, referències personals, vivències i tot tipus de reflexions paral·leles converteixen les pàgines en una passejada tant satisfactòria com la que va de la plaça d'Am Sande, per la Bäckerstrasse, fins a la plaça Am Markt de Lüneburg.
Subscriure's a:
Comentaris (Atom)

