Rachel Kushner (Oregon, EUA, 1968) és una escriptora que ha estat finalista dels National Book Awards del 2013 —un dels guardons literaris més importants dels Estats Units— amb Los lanzallamas (The Flamethrowers, 2013), la seva segona novel·la.
Reno és una noia que divideix els seus interessos entre la velocitat i l'art. Li encanta viatjar en moto i participa en curses frenètiques que sol enregistrar fotogràficament. A Nova York s'enamora de l'escultor Sandro Valera, un home molt més gran que ella, descendent d'una rica familia industrial italiana i amb qui anirà de viatge a Itàlia per conèixer la seva familia però un inesperat trencament afectiu la conduirà a Roma on viurà de primera mà la convulsa situació política de la dècada dels setanta, on les Brigades Roges escampen el terror pel país transalpí. Allí coneixerà a Gianni, un activista italià, al qual haurà d'ajudar a l'hora de travessar la frontera.
Cuando volaba por la autopista, a cien millar por hora, no me quedaba otro remedio que pasar por alto ciertas cosas, como el efecto que el viento ejercia en las nubes. No tenía prisa, el tiempo no suponía una presión. Pero la velocidad no tiene por qué ser una cuestión de tiempo.
Vaig arribar a aquest llibre després de llegir algunes crítiques molt entusiastes. La veritat, un cop acabada la lectura, és que la majoria d'elles segueixen considerant-la com una de les obres més importants del 2013. A mi, en canvi, m'ha semblat una novel·la simplement correcta que, fins i tot, en alguns aspectes se m'ha convertit en previsiblement avorrida. L'he acabada per tossuderia lectora però reconeixent que el temps esmerçat en ella potser hauria estat molt més ben aprofitat en altres alternatives. No sempre solem encertar.
L'illa de la infantesa és el títol que s'ha donat a la versió catalana del tercer volum de La meva lluita de Karl Ove Knausgård (Min Kamp. Tredje bok, 2009). El relat comença l'estiu del 1969 on un joveníssim Karl Ove –de només vuit mesos d'edat— arriba a l'illa de Tromøya i acaba catorze anys més tard quan, amb la seva familia, se'n va a viure a Kristiansand, uns 80 km més a l'oest.
Després de reconèixer que els records dels sis primers anys de la seva vida (1968-1974) són pràcticament inexistents, l'autor dedica totes les pàgines del llibre a evocar una etapa que s'obre l'any que va començar a anar a l'escola i es tanca amb el canvi de domicili tot just quan acabava el setè nivell. El persistent temor per un pare exageradament estricte va marcar una llarga i esplendorosa etapa rica en vivències a l'aire lliure en companyia dels seus amics. La vida escolar, les relacions amb les noies, el descobriment del propi cos i la fascinació per la música van acabar de configurar un entramat calidoscòpic bastant comú amb el de la resta dels mortals.
Mai passa el temps tan de pressa com en la infantesa, mai una hora és tan curta com en la infantesa. Tot és obert, ara corres per aquí, ara per allà, aviat fas una cosa, aviat en fas una altra, i el sol ja s'ha post i et trobes a tu mateix dret en la foscor naixent, amb el temps com una barrera que s'ha abaixat de sobte: oh, no, ¿ja són les nou? Però de la mateixa manera, una hora mai passa tan a poc a poc com en la infantesa. Si desapareix l'obertura, si desapareixen les possibilitats de córrer ara aquí, ara allà, ja sigui en els pensaments com en la realitat física, cada minut es converteix en una barrera, el temps es torna una habitació on està atrapat.
Quan, amb certs dubtes, vaig decidir emprendre la lectura d'aquesta extensa obra de 3.500 pàgines –dividides en sis volums– no tenia clar si seria capaç d'arribar al final. Sabia que es tractava d'una autobiografia d'un home de quaranta anys que havia portat una vida rutinària, com la de milers i milers de persones. Es feia difícil imaginar-se que, amb aquests supòsits, no l'hagués d'abandonar a mig camí. Ara, amb un terç del recorregut realitzat, amb total seguretat sé que acabaré l'obra. És més, ara mateix em disposo a aconseguir el tercer volum dels que s'ha publicat aquí per llegir-me'l d'immediat. Després hauré d'esperar que l'editorial vagi publicant els tres restants. Ho faré amb impaciència.
