Stalingrad

Portada de l'edició castellana

Inesperadament, quan ja havia decidit que Stephen King prendria el relleu a Jonathan Littell, l'obra d'aquest darrer em va conduir a la relectura d'un llibre que ja havia llegit uns quants anys enrera: Stalingrad d'Antony Beevor.

Beevor té tan talent que és capaç d'explicar la història com si es tractés d'una interessant i addictiva novel·la, sense oblidar-se de la rigorositat, exigència i investigació que caracteritzen un bon treball historiogràfic. L'exhaustiva consulta als arxius militars alemanys i soviètics han fet possible que l'autor ens pugui oferir una sèrie de detalls tan precisos que complementen i enriqueixen una línia narrativa construïda a consciència. Amb aquests mèrits no és d'estranyar que, actualment, Antony Beevor s'hagi convertit en un autor de referència capaç de transformar cada títol que publica en un best-seller.

Stalingrad recull els episodis cabdals de la batalla més carismàtica de la II Guerra Mundial. Alguns diuen que va ser la més decisiva, la que va capgirar la correlació de forces que hi havia fins aleshores i la que va comportar la primera derrota dolorosa de l'exèrcit de l'Alemanya nazi. Un conflicte recordat, entre d'altres coses, per la rattenkrieg, la lluita cos a cos en un entorn urbà ple de runes i de destrucció on l'enemic podia atacar des del racó més impensable. Un territori propici per la feina silenciosa i precisa dels franctiradors, com l'heroi soviètic Vasili Zàitsev que, en solitari, havia eliminat a 242 alemanys, entre ells molts oficials d'alt rang, tal com recull la famosa pel·lícula Enemic a les portes (2001) de Jean-Jacques Annaud.

A part de les forces armades alemanyes i soviètiques, encapçalades pels generals Friedrich Paulus i V.I. Chuikov, els escenaris mítics de la ciutat esdevenen els altres grans protagonistes: els magatzems Univermag, seu del quarter general de Paulus, el riu Volga, la sitja de gra, la planta química Lazur, la fàbrica de tractors Dzerjinski, la foneria Octubre Roig, la casa de Pavlov, el barranc del Tsaritsa, el Kessel i la fàbrica de canons Barricady.

Beevor intenta ser neutral, no es decanta per cap bàndol però, potser, s'acarnissa més amb el terror roig, com algun lector ha fet constar. Tot el relat està impregnat de morts, malalties, fam, maltractaments, congelacions, execucions, despreci per la vida... És la guerra, aquest invent més antic que la pròpia humanitat i que fa impossible poder-nos reconciliar amb l'espècie humana.