 |
| Wilhelm Keitel, Adolf Hitler i Alfred Jacob. |
David Irving és un controvertit historiador revisionista britànic que ha consagrat part de la seva vida a l’estudi de la II Guerra
Mundial i el III Reich. Alguns el consideren com la més important autoritat
viva sobre el tema de l’era nazi. L’any 2006 fou sentenciat a tres anys de
presó a Àustria per negació de l’Holocaust i falsejament de la història en unes
conferències que havia pronunciat en aquell país 19 anys abans.
Una de les seves grans virtuts és la infatigable capacitat de
treball per revisar i trobar noves fonts i nous dietaris
privats que, fins aleshores, no havien sortit a la llum. Tal com diu l’historiador John Keegan: Pocs acadèmics contemporanis
especialitzats en el III Reich disposen dels seus immensos coneixements, ningú s’ha
entrevistat amb tantes figures dirigents com ell i ningú ha rastrejat major
quantitat de material documental -l’arxiu privat conegut com 'Col·lecció Irving',
que generosament sempre ha posat a disposició d’altres investigadors, pesa més
de mitja tona-.
La seva obra més coneguda és Hitler’s War (La guerra de Hitler) publicada
l’any 1977 després de 10 anys d’investigació. Es tracta d’una minuciosa
reconstrucció de la II Guerra Mundial des del punt de vista del Führer. La
narració és tan exhaustiva que més aviat sembla un dietari dels esdeveniments més destacats. La diversitat i la riquesa de les fonts documentals fan possible afegir trets d’amenitat dins una obra que de per si hagués estat massa enrevessada i complexa, per això el conjunt es pot llegir amb interès i fluïdesa ja que combina aspectes militars, polítics i personals.
La polèmica generada per aquesta obra la trobem quan Irving afirma que
Hitler no sabia res de l’extermini i que és inocent d’aquesta acusació. No puc acceptar aquest punt de vista... no
hi ha cap document signat per Hitler, Himmler o Heydrich parlant de l’extermini
dels jueus. Més a més, justifica la seva afirmació basant-se en una nota
manuscrita de Himmler, el dia 30 de novembre del 1941, en la qual fa esment que el Führer ordena que
no hi hagi liquidació dels jueus. Més
tard el general de les SS Sepp Dietrich manifestaria davant els nord-americans
que Hitler sabia encara menys que els
demés. Permetia que tots el tractessin com una criatura.
De totes maneres, el prestigiós i reconegut historiador Richard J. Evans va publicar l'any 2001 el llibre Lying about Hitler. History, Holocaust, and the David Irving Trial, en el qual denuncia la gran quantitat de manipulacions,
tergiversacions, invencions i llicències que contè La guerra de Hitler. I en referència a la nota de Himmler del 30-11-41, un cop consultats els arxius originals i la documentació que la KGB va fer pública un cop desapareguda la URSS, Evans considera que l'ordre de Hitler va ser producte de la imaginació d'Irving.
L'edició en castellà de La guerra de Hitler va ser publicada per Editorial Planeta l'any 1978 però a partir del 1989 es va desentendre de l'obra i no la va reeditar més. No va ser fins el 2009 quan Ediciones Ojeda va tornar a publicar-la en una edició facsímil de l'anterior i sense les corresponents actualitzacions a càrrec del propi autor. Hom la pot comprar per Internet o en alguna llibreria especialitzada en aquesta temàtica i ideologia.
Malgrat tot, i tenint en compte la subjectivitat i el partidisme de l'obra, penso que val la pena llegir-la per dues raons de pes: primera, perquè es tracta d'un treball amè, àmpliament documentat i molt ric en dades i segona, perquè -sempre que es pugui- és bo escoltar la versió explicada des de l'altre bàndol.
 |
| Albert Speer i David Irving |
L'edició en castellà de La guerra de Hitler va ser publicada per Editorial Planeta l'any 1978 però a partir del 1989 es va desentendre de l'obra i no la va reeditar més. No va ser fins el 2009 quan Ediciones Ojeda va tornar a publicar-la en una edició facsímil de l'anterior i sense les corresponents actualitzacions a càrrec del propi autor. Hom la pot comprar per Internet o en alguna llibreria especialitzada en aquesta temàtica i ideologia.
Malgrat tot, i tenint en compte la subjectivitat i el partidisme de l'obra, penso que val la pena llegir-la per dues raons de pes: primera, perquè es tracta d'un treball amè, àmpliament documentat i molt ric en dades i segona, perquè -sempre que es pugui- és bo escoltar la versió explicada des de l'altre bàndol.
