 |
| 1Q84 (Vol. I, Llibres 1 & 2 i Vol. II, Llibre 3) |
Aquest segon volum no decep en absolut, Murakami segueix desgranant una història que ens atrapa de cap a peus. D'una manera pausada, detallista, meticulosa i arriscada, l'autor ens involucra en una trama que va creixent en emoció a mesura que avança. No es tracta d'un relat trepidant, amb sobresalts cada cinc minuts, ans al contrari, els esdeveniments es van encadenant seguint un ritme lent però amb una adequada cadència. No és una novel·la per llegir de pressa i corrents sinó a poc a poc, saborejant-la paràgraf per paràgraf i disfrutant-la frase per frase.
Els dos personatges principals del primer volum, Tengo i Aomame, cedeixen part del protagonisme a l'estrafolari investigador Ushikawa, un personatge que ja apareixia a la Crònica de l'ocell que dóna corda al món. Un individu que, malgrat el seu aspecte grotesc, està dotat d'una gran tenacitat que amenaça els propòsits dels dos joves.
Va anar a l'habitació, es va treure la bata i es va ficar al llit. Estirada de panxa enlaire, es va posar les mans a la part baixa del ventre i va tornar a sentir l'escalfor als palmells. Ja no estava neguitosa, ja no dubtava. Havia de ser encara més forta. El seu cor i el seu cos havien de ser una sola cosa. Finalment, la son la va visitar en silenci, com fum surant en l'aire, i la va embolcallar completament. Al cel continuaven brillant les dues llunes, una al costat de l'altra.
Tot i que el gruix de la trama se centra en el retrobament de la parella i el seu posterior intent de fugir del país de les dues llunes (1Q84) i tornar al món real (1984), les singulars activitats del grup religiós Sakigake, les visites a la residència on està internat el pare de Tengo i la claustrofòbica vida d'Aomame conformen els episodis més rellevants d'aquesta novel·la que ha servit per demostrar, novament, que Murakami està en plena forma.
