Vel' d'Hiv'

Autocars davant el Vel' d'Hiv' (16-07-1942) 

En una de les escenes inicials de la pel·lícula Elle s'appelait Sarah (Gilles Paquet-Brenner, 2010), la protagonista, interpretada per una meravellosa Kristin Scott Thomas, s'adona de que els periodistes més joves de la revista on treballa desconeixen els tràgics fets ocorreguts el juliol del 1942 al Velòdrom d'Hivern de París. Els diu que, d'aquella atrocitat només se'n conserva una única fotografia, cosa que els sorprèn doncs consideren que els alemanys eren molt metòdics i ho documentaven tot. Però la realitat -els aclareix- és que els responsables d'aquella barbàrie no van ser els alemanys, van ser els francesos.

El 16 i 17 de juliol del 1942 van detenir a Paris a més de 13.000 jueus, la majoria dones i nens. Se'n van emportar més de 8.000 al Velòdrom d'Hivern i després els van enviar als camps de concentració. Està considerada com la batuda més important portada a terme a França contra els jueus durant la II Guerra Mundial. El règim col·laboracionista de Vichy va mobilitzar més de 9.000 policies i gendarmes per portar-la a terme.

Dins el velòdrom hi feia molta calor. El sostre de vidre havia estat pintat de blau fosc per evitar els atacs dels bombarders. Dels deu vàters que hi havia cinc es trobaven segellats per evitar les fugues i els altres avariats, d'aquesta manera els detinguts havien de fer les seves necessitats per les cantonades. Només hi havia una aixeta d'aigua en tot el recinte i el poc menjar l'aconseguien de la Creu Roja i d'alguns metges i infermeres que podien entrar. Veïns de l'entorn van manifestar que havien hagut de tancar totes les finestres doncs la pudor que els arribava del Vel'd'Hiv' era del tot insuportable. Cinc dies després, els presoners van ser portats als camps d'internament de Drancy, Beaune-la-Rolande i Pithiviers, i més tard als camps d'extermini de l'est.

L'any 2010 es van estrenar dues pel·lícules franceses basades en els tristos episodis del velòdrom: Elle s'appelait Sarah del director Gilles Paquet-Brenner i amb Kristin Scott Thomas de protagonista i La Rafle de la directora Rose Bosch, encapçalada per Jean Reno.

Van haver de passar més de 50 anys perquè les autoritats franceses assumissin les seves culpes. El 16 de juliol del 1995, el president Jacques Chirac va reconèixer davant el monument commemoratiu la responsabilitat de França en la batuda de Vel' d'Hiv' i en la Shoah.

A la Place des Martyrs-Juifs-du-Vélodrome-d'Hiver s'hi troba un monument commemoratiu que representa a les víctimes: nens, dones embarassades, persones grans... La base de l'estàtua és corbada, recordant la pista de la instal·lació esportiva. Molt a prop, al número 8 del Boulevard de Grenelle, una placa recorda la ubicació exacta del velòdrom que va ser enderrocat l'any 1959. També a l'estació de metro de Bir-Hakeim un panell recorda la tragèdia.

Aurora boreal

The Time Chasers (Heather Evans Smith, 2009)

Tot i que Henning Mankell es va fer famós a Europa als voltants dels 90, no va ser fins l'any 2009, després de l'èxit aclaparador obtingut per Stieg Larsson amb la seva trilogia Millennium, quan les editorials es van decidir a traduir i publicar una bona mostra de la literatura nòrdica contemporània, dedicant especial atenció a la novel·la negra. D'aquesta manera hem pogut conèixer a autors tan interessants com la sueca Åsa Larsson, el noruec Jo Nesbo, la també sueca Camilla Läckberg o l'islandès Arnaldur Indridason, entre d'altres.

Åsa Larsson va néixer a Kiruna, Suècia, l'any 1966. Va estudiar dret a Uppsala i durant un temps va exercir d'advocada. L'any 2003 va publicar Aurora boreal i va guanyar el premi a la Millor Primera Novel·la. Sang vessada, El camí fosc i Fins que passi la teva fúria també han estat traduïdes al català i publicades per Columna.

Des del punt de vista mediterrani, els països nòrdics són aquelles terres fredes, glaçades, blanques per la neu que estan allà dalt, al nord d’Europa. Terres poblades per gent neta, polida i endreçada, que semblen gaudir d’una bonança econòmica que aquí no tenim i amb una imatge de fred, però també de cívics i pacífics. Res més allunyat de la realitat. Els països nòrdics tenen les majors taxes de delictes per mil habitants de tota la Unió Europea. (Yolanda Aguilar - www.lafinestradigital.com).

Diuen que aquesta novel·la va mantenir despert tota una nit al mateix Stieg Larsson i que aquest fet la va catapultar al capdamunt de la llista dels llibres més venuts. La veritat és que no n'hi ha per tant, simplement es tracta d'una obra policíaca que es llegeix la mar de bé però que no destaca especialment en res. Alguns la consideren una bona obra per llegir al tren o a la platja, d'altres com un sorbet de llimona, d'aquells que refresquen i no enfarfeguen.