Obersalzberg és una zona muntanyosa al costat del poble bavarès de
Berchtesgaden, a només 25 km de Salzburg i a 120 km de Munic. El lloc és especialment conegut perquè Adolf Hitler hi va establir la seva residència de muntanya, el
Berghof, convertint-se —de fet— en la
segona capital del Reich. Des d’allí, hom pot prendre l’autobús per arribar al
Kehlsteinhaus, també conegut com
El niu de l'àliga.
 |
| Mirador del Mooslahnerkopf |
Al segle XIX els alemanys van començar a acudir a la zona durant les seves vacances. El lloc disposava de paratges molt bonics i les vistes eren magnífiques. L’any 1925, després de vuit mesos d’empresonament i aconsellat pel seu mentor Dietrich Eckart, Hitler es va allotjar d’incògnit en una petita cabana de fusta,
Kampfhäusl, on va escriure la segona part del
Mein Kampf. El 1928 va llogar la
Haus Wachenfeld i el 1933 la va comprar, ampliar i reformar. A partir d'aleshores la vivenda va ser coneguda com el
Berghof. Altres líders nazis com Hermann Göring i Martin Bormann també van adquirir propietats a la zona i entre els anys 1935-1936 tots els residents d'
Obersalzberg, algunes families hi havien viscut durant generacions, ja havien venut les seves propietats o havien estat expulsats de la zona, que va ser tancada al públic. També s’hi van construir instal·lacions i diversos serveis, hotels, búnquers subterranis i refugis antiaeris. Adolf Hitler i la seva amant Eva Braun van passar molt de temps a
Obersalzberg on el Führer va rebre visites de nombroses personalitats internacionals.
La RAF va bombardejar la zona el 25 d'abril del 1945, però pocs edificis d’
Obersalzberg van resultar danyats. Des del final de la
II Guerra Mundial el govern de Baviera, de mica en mica, ha anat destruint o enterrant gairebé totes les estructures de l’indret, per evitar que es converteixin en un santuari de peregrinació neonazi.
 |
| Hotel Zum Türken |
Aprofitant la meva estada a Salzburg vaig apropar-me a
Obersalzberg per veure les reminiscències del centre d’estiueig de la cúpula nazi. Domina bona part del paisatge el luxós hotel
Intercontinental construït al turó d’
Eckerbichl on Göring i Bormann havien erigit les seves residències. En aquest sector encara es conserva intacta la casa de l’assistent de Göring. Molt a prop es troba l’hotel
Zum Türken que durant molt de temps va allotjar els soldats i serveis de seguretat del Reich i malgrat resultar danyat pels bombardejos del 1945, segueix complint les seves funcions. En ell s’hi troba l’accés als refugis subterranis del
Berghof que es poden visitar pagant una mòdica quantitat.
Pensava que em costaria més trobar les ruïnes del
Berghof però em va sorprendre veure que estaven perfectament senyalitzades. Avui només resta una part dels sòlids murs de suport de la part posterior de l’edifici i, pocs metres enllà, la base de la caseta de control de les SS a peu de carretera. Com que vaig ensopegar un dia plujós i emboirat em vaig perdre la famosa panoràmica que es veia des de l’ampli finestral de la vivenda.
A l’antic
Gästehaus Hoer Göll, pensió del partit pels dignataris estrangers, avui s’hi troba la seu de
Dokumentation Obersalzberg, centre d'exposició sobre la història d’
Obersalzberg on s’hi constata el règim de terror de l’època nazi i des d’on els visitants vam poder accedir als refugis subterranis. Probablement és l’única exposició permanent sobre l’època nazi i està organizada d’una manera molt didàctica. A la vora hi trobem una part de l’
Hotel Platterhof, avui transformat en un bar i botiga de records, i la seu dels autocars que pugen al
Kehlsteinhaus, únic mitjà de transport per accedir al
Niu de l’àliga.
 |
| Dokumentation Obersalzberg |
Vam dinar al
Golf Club Berchtesgaden que abans havia estat el
Gutshof, la granja de Martin Bormann que subministrava aliments als jerarques de la zona i que actualment es conserva intacta. Des d’allí, accedint pel mig del camp de golf, vam pujar al mirador del
Mooslahnerkopf, amb unes vistes increïbles sobre la vall de
Berchtesgaden. Era un dels indrets favorits de Hitler on, segons expliquen, s’hi acostava cada tarda des del
Berghof. Una passejada que acabava al
Teehaus que hi havia al costat i que avui només conserva una part dels fonaments. També molt a prop s’hi troba la residència i l’estudi d’Albert Speer, arquitecte i ministre del règim nazi, que es van salvar de la destrucció. Avui són propietats privades.
Buscant una mica dins el bosc vaig trobar les restes del
Kampfhäusl i el
Kohlebunker, magatzem de carbó que, tot i restar abandonat, es conserva francament bé. Als peus de l’hotel
Intercontinental una nua explanada ens fa difícil imaginar que allí hi havia hagut la
Caserna de les SS, la
guarderia, la
Modellhaus i el
Filmarchiv. Només una llarga paret de pedra ens recorda les fonamentacions del
Gewächshaus, l’hivernacle que Bormann va impulsar per subministrar aliments frescos al seu vegetarià líder.
Anar a
Obersalzberg és arriscat ja que, tot i estar en ple estiu, el temps és molt variable i et pots trobar amb dies de pluja, boira i mal temps. Nosaltres vam ser testimonis d’aquesta climatologia i vam gaudir majoritàriament de bon temps. Però, en general, penso que vam estar de sort ja que res va impedir tenir un contacte directe amb els indrets més emblemàtics de la zona d’estiueig dels jerarques del III Reich. Però a banda del contingut històric, la visita permet gaudir d’un paisatge preciosista d’aquesta vall al peu dels Alps.
