La platja més famosa de totes és Omaha, la Bloody Omaha com dirien els americans, i allà s’hi troba la Pointe du Hoc, un penya-segat de 30 metres que va ser capturat pels Rangers americans a costa de nombroses baixes. Actualment està coronat per un monument que, per cert, estava en obres finançades al 100% pel govern americà. La gran esplanada està farcida de cràters produïts pels intensos bombardeigs de la flota aliada. Molt a prop, a Colleville-sur-Mer, hi trobem el cementiri militar americà on per visitar-lo has de passar per intensos controls de seguretat semblants als dels aeroports. És el lloc on hi vam trobar el major nombre de visitants, amb les places de pàrking col·lapsades i cues per poder-hi accedir. L’indret està impecablement ben cuidat, les creus mil·limètricament alineades i la gespa i la vegetació resplandents. A la vora, a La Cambe, s’hi troba el cementiri militar alemany que, sense ser tan espectacular com l’americà, transmet una atmosfera que esborrona. Gran part de les tombes corresponen a soldats entre 18 i 20 anys d’edat, la majoria identificats però algunes amb la tètrica inscripció Ein Deutscher Soldat.
Utah Beach s’ha convertit gràcies a la sèrie Band of Brothers en la segona platja més carismàtica. Allí hi vam trobar l’església de Sainte-Mère-Eglise amb el maniquí del paracaigudista que penja del seu campanar. A Brécourt Manor vam visitar el lloc on es trobava la posició alemanya que va capturar el tinent Winters amb uns quants soldats i més al nord vam poder constatar el bon estat de conservació de les bateries alemanyes de Crisbecq-Saint Marcouf i Azeville. Passant per la ruta coneguda com la Purple Heart Lane vam arribar a la ciutat de Carentan on s'hi conserven pocs vestigis de l’època.
Gairebé a la posició central de les platges s’hi troba la ciutat d’Arromanches on encara resten moltes peces dels ponts artificials que hi van construir els aliats per poder-hi descarregar la maquinària bèl·lica més pesant. A la vora, a Longues-sur-Mer, hi sobresurten els quatre blockhaus més ben conservats de tota Normandia. En aquest cas i, sorprenentment, l’entrada és gratuïta.
Gold i Juno potser són les platges menys conegudes però no per això les menys interessants. Els canadencs, protagonistes del desembarcament a Juno Beach, són ben presents al llarg de la seva platja on hi han erigit un fenomenal museu a Courseulles-sur-Mer. També hi podem observar nombrosos inuksuks, construccions de pedres adoptant forma humana, que són el símbol de la supervivència dels Inuit de Canadà.
A la part més oriental de la costa es troba la platja de Sword. En aquest indret hi ha el famós Pegasus Bridge, el primer objectiu de la invasió de la França ocupada per part d’escamots britànics encapçalats pel major John Howard. Per raons de deteriorament aquest pont basculant va ser substituït l’any 1966 però l’original es conserva al museu del costat. Tot i que la costa normanda està plena de museus, monuments, memorials i blockhaus, a Ouistreham vam veure el millor museu de tots: Le Grand Bunker Musée. Es tracta d’un museu situat en el mateix bunker original que ens serveix per conèixer l'estructura, la distribució i el funcionament d'aquests tipus de fortificacions. Dalt de tot, un excel·lent punt d’observació servia per enviar a les bateries d'artilleria les coordenades dels objectius.
A la ciutat de Bayeux vam visitar la famosa Tapisserie on s’hi exposa el Tapís de Bayeux, un gran llenç brodat del segle XI, de 68’8 m. de llarg, que relata mitjançant una successió d'imatges amb inscripcions, els fets que van precedir la conquesta d'Anglaterra pels normands. Més al nord, i després d’un bon recorregut per autopistes i ponts de pagament, vam arribar a Etretat per contemplar els monumentals penya-segats que tantes vegades hem vist reproduïts arreu. També vam fer una aturada a Honfleur, una magnífica ciutat de postal que ens va oferir unes boniques perspectives.
Caen és una ciutat que va rebre de valent durant la Batalla de Normandia. Allí vam poder visitar el prestigiós Mémorial de Caen que, d’una manera didàctica, repassa els moments més importants de la II Guerra Mundial. Des del château Guillaume le Conquérant vam obtenir una panoràmica impressionant de tota la ciutat i de la seva famosa Abbaye aux Hommes, avui seu de l’ajuntament.
