Calia trobar un hotel ben situat, molt a prop d’una boca de metro i d’una estació de tren, per optimitzar les hores al màxim. Això no va ser massa difícil doncs l’oferta és bona i l’elecció va ser molt ràpida. Vam decidir reservar el diumenge per desplaçar-nos a Bruges i dedicar el dissabte i el dilluns a conèixer la capital. Penso que els resultats van ser molt satisfactoris tot i que les previsions meteoròlogiques que havíem consultat abans de marxar no eren massa engrescadores. La pluja i els núvols ens van acompanyar intermitentment però no ens van privar de veure tot allò que ens havíem proposat. Això sí, anàvem ben preparats.Em va sorprendre Brusel·les. No m’esperava la gran quantitat de punts d’interès dignes de conèixer. Per sobre de tot he de remarcar la bellesa de la Grand’ Place. Per a mi, i també per a Víctor Hugo, la plaça més bonica del món. La presideix l’Hôtel de Ville, una joia gòtica del segle XV que sorprèn per la seva asimetria. Davant per davant hi ha la Maison du Roi d’estil neogòtic i avui reconvertida en Museu de la Ciutat. A un lateral hi trobem la Maison des Ducs de Brabant, resultat de la unió de set edificis separats darrera una mateixa façana monumental que data del segle XVIII. Completant l’espai hi trobem les 27 cases gremials, molt riques en ormanentació i d’una extraordinària bellesa. El conjunt va ser declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.
Però si la pròpia plaça és impressionant el seu entorn no es queda enrera. Al sud-oest hi trobem el Manneken Pis, una estàtua de bronze de 50 ctms d’altura que s’ha convertit en el símbol de la ciutat. Més al nord hi podem veure la seva rèplica, la Jeanneke Pis, versió femenina de la famosa font que va ser inaugurada només fa 20 anys. Envoltant ambdós indrets hi trobem una munió de carrers estrets plens de gent, restaurants i botigues, amb una olor que t’acompanya durant tot el recorregut: l’agradable olor de la xocolata. I és que els belgues són uns mestres en l’art de la xocolateria. Gaudeixen de les marques de més renom internacional i, segons ens van comentar, no són capaços de posar-se d’acord en elegir la millor: Godiva, Leonidas, Neuhaus o potser Corné Port Royal.Als afores de la ciutat vam pujar a l’Atomium, un monument de 102 metres d’altura que representa un cristall de ferro amb 9 esferes que simulen els àtoms. Va ser construït l’any 1958 amb motiu de la Fira Mundial. Des de dalt hom pot gaudir d’una bonica panoràmica de l’Estadi de Heysel, la Brussels-Expo i el parc Mini-Europe. Més tard, també lluny del centre urbà, vam visitar la zona que acull les institucions europees: el Parlament i la seu de la Comissió. En aquest cas no vam estar de sort doncs només fan dues visites guiades al dia i no vam arribar a temps. Només hi havia la possibilitat d'accedir-hi si ens convidava un parlamentari però disposàvem de poc temps i ho vam deixar per una propera ocasió. De totes maneres cal dir que la zona no és massa interessant, es tracta d’edificis moderns amb uns entorns poc cuidats, constantment en obres i sense massa atractius paisatgístics. Només salvem el Parc del Cinquantenari amb l’Arc de Triomf de protagonista.
Des de l’any 1991 Brussel·les ha afegit un nou atractiu a la seva oferta cultural: la ruta del còmic. Per tota la ciutat, 39 dibuixants han omplert de color la vida ciutadana. Amb l’ajuda d’un mapa en vam endinsar seguint pistes màgiques per descobrir racons més enllà de les conegudes rutes turístiques. Entre les parets, a les cantonades o dalt d’alguna finestra hi vam trobar personatges que en saludaven al nostre pas. És l’homenatge que la ciutat ret al còmic i que a nosaltres ens obsequià amb una lúdica passejada que serví per acostar-nos al cor dels brusel·lesos.El diumenge vam agafar el tren per anar a Bruges. Es tracta d’un petit trajecte de menys d’una hora de durada que ens transporta a un immens parc temàtic medieval habitat. Ens van dir que Bruges ha estat capaç de conservar el seu encant per tres raons bàsiques: poca incidència de la revolució industrial, renúncia a la construcció de l’estació de tren al centre de la ciutat i no disposar d’universitat. La veritat és que la vila està impecablement neta i cuidada, però hem de pensar que la seva economia depèn exclusivament del turisme i els hi convé mantenir la seva font de riquesa.
El cor de Bruges es troba al Grote Markt o Plaça Major, envoltada d’esplèndides façanes com les del Palau Provincial, el Saló dels Teixits o De Lakenhalle i l' imponent monument conegut com Le Beffroi, el més destacat de la ciutat. Després de pujar 366 esglaons a través d’una estreta escala de cargol, una vista excepcional ens recompensà de l’esforç. Pocs metres a l’est hi vam trobar la Plaça del Burg amb la Basílica de la Santa Sang, del segle XII, que custodia la relíquia de la Santa Sang de Jesucrist. A la mateixa plaça s’hi troba l’Ajuntament i el Museu de Bruges.La plaça Jan Van Eyck ens van recordar una de les escenes més famoses de la pel·lícula Escondidos en Brujas (In Bruges, 2008), un film d’enorme qualitat que, al mateix temps, s’ha convertit en un eficient reclam publicitari d’aquesta pintoresca ciutat de Flandes. La resta de la vila està conformada per un reguitzell d’edificis, canals, parcs, escultures, esglésies, museus, restaurants i botigues on hi vam tornar a sentir la delectable i penetrant olor de xocolata que tant havíem sentit a Brusel·les. Evidentment, vam acabar l’escapada emportant-nos mostres d’aquestes dolces delícies cap a casa per saborejar-les tranquil·lament i poder reviure les olors dels paisatges que ens havien acollit durant aquests tres fantàstics dies.
