L’assassinat va commocionar al pacífic poble suec. Estocolm es convertí de sobte en una ciutat silenciosa, plena de dolor i d’incomprensió que va sortir massivament al carrer per donar l’últim adéu al seu líder el dia 15 de març. Les restes de Palme reposen al petit cementiri que hi ha al costat de l’església Adolf Fredriks, a pocs metres del lloc del crim. En una humil tomba hi destaca una roca granítica amb la seva signatura gravada al foc. Mai hi solen faltar flors i visites.
Recordo que una de les primeres imatges d’Olof Palme que més em va impactar va ser la coneguda fotografia, captada el 3 d’octubre del 1975, que el mostrava passejant pels carrers d’Estocolm amb una guardiola i un gran cartell al pit amb la inscripció För Spaniens Frihet (Per a la llibertat d’Espanya), justament sis dies després de les cinc darreres execucions de la dictadura. Enmig d’una allau de protestes internacionals en contra del règim franquista, l’actitud del primer ministre suec es va convertir en una al·legoria de l’esperança.
Olof Palme va ser un dels impulsor de l’estat del benestar. Va treballar tenaçment en defensa de la sobirania dels països petits, de la solidaritat i del desarmament internacional. En ell hi convergien dues visions complementàries: la del polític nacional preocupat per la igualtat social i la del polític internacional preocupat per la pau mundial. Certament, va ser un dels dirigents més carismàtics del segle XX.
Aprofitant l’estada a Estocolm era obligatori retre-li un petit homenatge. Repetir el recorregut que va fer durant els seus darrers minuts de vida va servir per recordar-lo amb admiració, emoció i agraïment. Mai oblidarem l’home que ens va permetre albirar la llum al final del túnel.
Avui, 23 anys després, el crim segueix sense resoldre’s. Al lloc dels fets, una senzilla placa amb la inscripció På denna plats mördades Sveriges Statsminister Olof Palme den 28 februari 1986 recorda el trist magnicidi.
