Una de les activitats de la dècada dels setanta que recordo amb més nostàlgia són les sessions mensuals de cinefòrum que es portaven a terme el primer divendres de cada mes al Cinema Casal. Poder gaudir d'una bona pel·lícula amb el complement d'un interessant col·loqui moderat per un competent cinèfil ha estat un dels plaers més enyorats d'aquella època de la transició democràtica que vam viure tan intensament a casa nostra.El cinefòrum artesenc va començar l'any 1976 amb la projecció de la pel·lícula Johnny cogió su fusil (Dalton Trumbo, 1971) que va impactar a tota la concurrència amb l'esgarrifosa història d'un soldat greument ferit i mutilat durant la I Guerra Mundial. L'èxit de la sessió inaugural va permetre acabar el primer any amb la projecció de quatre pel·lícules més. Posteriorment es van poder veure Gritos y susurros (Ingmar Bergman, 1972), Las dos inglesas y el amor (François Truffaut, 1971), Bananas (Woody Allen, 1971), Plácido (Luis G. Berlanga, 1961) i El espantapájaros (Jerry Schatzberg, 1973), entre d'altres.
En aquella època poder veure bones pel·lícules de cinema era molt més complicat que no pas ara. Encara no disposàvem d'aparells de vídeo ni de DVD i hom havia de recórrer forçosament al circuit de la distribució convencional. Al número 15 de la revista Veremall (Novembre, 1977) hi aparegué un comentari del Grup de Cinema que, textualment, deia: En un principi hi ha un programa de pel·lícules algunes de les quals són bastant acceptables, ara bé, el senyor que distribueix [...] té la paraula i esperem i intentarem que no ens passi com l'any passat que s'hagué de veure films bastant pesadets, els quals ens els van fer passar en l'últim moment dient que no en tenia cap més de disponible.
Després, amb les primeres eleccions municipals democràtiques i el retorn a la normalitat política i social, el grup va desaparèixer com tantes i tantes entitats que havien omplert de contingut la transició postfranquista.
Si el Grup de Cinema ressuscités, ara ho tindria molt més fàcil. El format DVD disposa d'un catàleg exhaustiu que permet escollir tot allò que realment interessa. Les noves tecnologies de projecció, actualment a uns preus certament assequibles, han convertit qualsevol local en una acceptable sala de cinema. Així doncs, només cal trobar un grup de persones interessades en el cinema i revifar una activitat que, penso, podria encarar una segona etapa amb raonables expectatives de reeiximent.
Durant els darrers anys, al meu entendre, una de les entitats més ben valorades ha estat el Club de Lectura que organitza periòdicament unes sessions de comentari i valoració d'un llibre prèviament seleccionat. Aquest grup ha aconseguit portar a Artés figures cabdals de la literatura i ha dinamitzat els interessos literaris d'un bon grapat d'artesencs. Aquesta iniciativa es podria traslladar al món del cinema i reunir, mensualment, a una colla d'amants del setè art a l'entorn d'una bona pel·lícula i d'una taula rodona de debat i col·loqui.
Qui s'hi apunta?
