32 de març

La Barbara, venedora de drets literaris internacionals, s’instal·la a París com a refugi. Per deixar enrere una experiència que l’ha trasbalsat, se’n va a viure a casa de la seva àvia, la Margaux, amb qui té un vincle molt especial.
Un matí de 2008, l’any de la gran nevada, la Barbara es troba un jove desconegut dormint al seu sofà vermell. L’enigmàtic fotògraf que no retrata mai persones l’ajudarà en una recerca inesperada. Junts, descobriran els secrets de la mamie Margaux, una dona que va sobreviure l’ocupació alemanya de París a la segona guerra mundial.
32 de març és una novel·la sobre la batalla entre l’horror i la bellesa. Xavier Bosch ens descobreix que les ombres d’ahir són els riscos d’avui.

Diagonal Manhattan

L’Edda Leveroni rep un regal singular el dia que en fa vint-i-un: una estada d’un any a l’agència de publicitat de la Bianca B. Miller a Nova York. El 1989 l’Edda s’haurà d’obrir camí a Manhattan, en una agència on només treballen dones i en un univers de creativitat i d’anuncis que volen vendre la vida millorada. No pot sospitar, però, en quin món està a punt d’endinsar-se.
A Barcelona, el Brauli Leveroni ha sabut convertir una petita agència a Diagonal-Tuset en una de les més exitoses d’una ciutat efervescent. El pare de l’Edda és admirat i envejat per les seves campanyes publicitàries. El Brauli viu a tot gas, adora aquests dies plens d’estímuls, d’eslògans i d’intrigues. Abocat al negoci, encara no ha tingut temps de preguntar-se per la felicitat.
En aquesta noveŀla pletòrica, Xavier Bosch mostra de nou la seva habilitat narrativa. Ens sedueix amb uns personatges dels quals sempre volem saber més, ens dissecciona la cara oculta del màrqueting més descarnat i ens manté atrapats en una història que ens porta més lluny del que imaginàvem.
Diagonal Manhattan és una invitació a les segones oportunitats i una aposta radical per la llibertat.

Una òpera gastronòmica

Qui va ser Ramon Cabau? Per què s’està esborrant l’empremta d’un dels personatges més singulars de la història de la cuina catalana? I potser la pregunta més dolorosa i, tanmateix, més pertinent: quin patiment insuportable el va empènyer al suïcidi al bell mig del mercat de la Boqueria, que tant estimava?
Parlar de Cabau és descriure algú capaç de turbinar la gastronomia catalana fins a catapultar-la a una dimensió internacional desconeguda fins aleshores; és assenyalar un dandi il·lustrat que usava el vestuari i la picaresca per arrodonir una imatge de marca pròpia; és obrir les portes i les finestres del palau modern de la restauració barcelonina, amb sobretaules eternes; és visualitzar el portaveu d’un idealisme contagiós, d’una filosofia de pagès en un moment màgic; és esclarir les conseqüències de saber fer la puta i la Ramoneta entre el franquisme i la puixança del catalanisme sense sortir escaldat pel socialisme; és entendre que la solitud més dolorosa és quan s’està envoltat d’ulls inquisitius; i és, en última instància, certificar que la mort operística és el desenllaç adient si l’obsessió és no caure en l’oblit.

Una escala cap al cel

Si t’hi fixes prou, pots trobar històries més o menys a qualsevol lloc. Ni tan sols cal que siguin teves. O això és el que decideix l’escriptor en potència Maurice Swift ben aviat en la seva carrera. Perquè en Maurice no té fantasia, però cultiva un talent diferent, des que va comprendre que els altres, homes i dones, el troben irresistible. A la fi dels anys vuitanta, un encontre casual en un hotel de Berlín amb el reconegut novel·lista Erich Ackerman li dona la seva primera gran oportunitat. I és que l’Erich és un vell solitari, indefens davant l’embat de la joventut; i també té una història per explicar. Si ho hauria de fer o no ja és tota una altra cosa... Un cop en Maurice s’ha fet un nom, ha de continuar buscant idees. No li importa on les trobi —o a qui pertanyin— si l’ajuden en el seu ascens. Però ja coneixeu aquell antic proverbi sobre l'ambició: és com posar una escala cap al cel.
Amb l’irresistible entusiasme narratiu que li és característic, John Boyne ens submergeix en les tenebres d’un protagonista memorable, tant seductor com perillós, i una novel·la que és alhora un conte moral, un retrat vidriòlic de les relacions entre escriptors i una història tenyida pel poder —i els perills— del desig.

Les tenebres del cor

Amb Les tenebres del cor, l'autor de novel·les com Victus o La pell freda, escriu la història apassionant d'una il·lusió, tan immortal com inassolible, que ha generat proeses inaudites, moltes llàgrimes i grans alegries.
Seria difícil trobar un grup humà més allunyat de la nostra fesomia i dels nostres patrons culturals que els habitants de la selva africana, mal coneguts com a «pigmeus». Són lluny de nosaltres i de tothom. Són els exòtics dels exòtics.
Homer els esmenta a la Ilíada, i els seus versos són l'origen d'un dels malentesos més ridículs i perdurables de la història científica. Qui eren aquells pigmeus que es defensaven amb llances dels atacs de les grues? La resposta és molt senzilla: unes criatures tan fabuloses com els nostres follets. Però a la Grècia antiga, Homer ja era un clàssic, i si havia dit que els pigmeus eren reals és que ho eren. Així, doncs, què tenen a veure els habitants de la selva africana amb els pigmeus grecs? Res en absolut.
Semblava que el racionalisme havia deixat enrere el mite, però des del segle XIX, contra tot pronòstic i empesos per la ciència, la literatura i la fantasia, molts aventurers i exploradors han anat a l'encontre dels pigmeus al cor d'Àfrica. Les tenebres del cor narra aquesta trobada amb unes criatures de les quals només sabem que no en sabem res. I tan sols desvetllarem un aspecte sorprenent: els personatges verídics d'aquest llibre -l'extravagant i seductor Paul Du Chaillu, el tibat botànic alemany Georg Schweinfurth, l'injustament oblidat etnògraf Paul Schebesta , la pintora Anne Eisner i el seu marit Patrick Putnam, l'antropòleg Colin Turnbull i el propi Albert Sánchez Piñol- van anar a buscar en els «pigmeus» alguna cosa importantíssima per a ells, i tots van trobar el que buscaven. Tanmateix, oh, paradoxa fatal, el que van trobar no existeix!

Leviatan

"Fa sis dies, un home va esclatar fet miques al marge d'una carretera del nord de Wisconsin". Així comença aquesta espectacular novel·la de Paul Auster que, a través de la veu interposada de Peter Aaron, ens explica la biografia de Benjamin Sachs, el mort.
Va ser objector de consciència empresonat durant la guerra del Vietnam, desaparegut des del 1986, i autor d'una novel·la de joventut que el va convertir en un autor de culte.
Probablement Benjamin Sachs també va ser un assassí... Però ningú sap qui és el cadàver i, amb l'FBI trepitjant-li els talons, Aaron decideix explicar la vertadera història del seu amic, abans que es descobreixi la seva identitat i els mitjans de comunicació en destrueixin la reputació.
    

La vida del llibreter A. J. Fikry

A.J. Fikry té quaranta anys, és llibreter i viu a Alice Island. Durant la seva jornada anhela sense pudor el que ell considera el millor moment del dia: un sopar precari de menjar poc saludable, acompanyat d’un vas de whisky i un bon clàssic per llegir. I és que A.J. Fikry no és un ésser extremament social, ni tampoc agradable. Els seus veïns i la poca família que li queda proven, sense èxit, de fer-lo sortir de l’amargor que li ha quedat després de la mort de la seva dona, la crisi de vendes que pateix la seva llibreria i el robatori d’un dels seus llibres més preuats. Fins que un dia es troba una nena de dos anys posseïdora d’una curiositat implacable que ho canviarà tot.

Aquesta novel·la no és, només, sobre les segones oportunitats i el valor de la lectura. És una història tendra i sorprenent que ens parla de la capacitat que té la literatura per omplir-nos la vida. És un al·legat de la necessitat de l’ésser humà de viure acompanyat i deixar-se endur per la imaginació. La història d’A.J. Fikry omplirà el cor de tots aquells que estimen —potser fins i tot encara sense saber-ho— el valor de les paraules.

La muerte de Adonais

Entre l'hivern del 1821 i la primavera del 1824, van morir John Keats, Percy Bysshe Shelley i lord Byron, la segona generació del Romanticisme anglès. En la seva persecució de la bellesa i de la mort, escapant de la conservadora Anglaterra, van trobar allò sublim en una terra de mar i de misteri, Itàlia, on van descobrir que el triomf de la poesia era la mort. Cap d'ells va saber què era complir 40 anys. Tots tres van ambicionar l'amor i la glòria literària, però un passat carregat d'ombres els perseguiria fins al final de la seva desgràcia.
El professor Fernando Valverde ha construït un relat apassionant que ens convida a compartir aquests anys finals amb les seves inquietuds, desvetllaments i emoció amb els tres grans protagonistes. El resultat és un relat de no-ficció, literari i exquisit, que és, sens dubte, també un commovedor tribut a l'amor a la poesia i als llibres.

Un animal salvatge

El 2 de juliol de 2022 dos delinqüents es disposen a dur a terme un atracament en una important joieria de Ginebra. Un incident que difereix molt de ser un simple robatori. Vint dies abans, en una urbanització de luxe a la vora del llac Leman, la Sophie Braun es prepara per celebrar el seu quarantè aniversari. La vida li somriu: viu amb la seva família en una mansió envoltada de boscos. Però el seu món idíl·lic està a punt de trontollar. El seu marit està embolicat en una trama de petits secrets. El seu veí, un policia de reputació impecable, s'ha obsessionat amb ella i l'espia fins i tot en els moments més íntims. I un home misteriós li fa un regal que posa en perill la seva vida. Caldran diversos viatges al passat, lluny de Ginebra, per trobar l'origen d'aquesta intriga diabòlica de la qual ningú sortirà indemne.

El Palau de la Lluna

La novel·la es desenvolupa principalment entre 1969 i 1972, amb diverses referències a diversos períodes del segle XX seguint la història de la memòria dels personatges. El protagonista és Marco Stanley, un jove que, durant els anys seixanta, es troba orfe i sota la protecció de l'oncle Victor, un clarinetista de vímet que li deixa 1.492 llibres. A mesura que els llegeix, M.S. es veu obligat a vendre'ls per les seves limitacions econòmiques, fins que, a l'estiu del 1969, es troba vivint com un rodamón al Central Park de Nova York. Salvat per un amic de la universitat i una noia d'origen xinès coneguda per casualitat, Kitty Wu, amb qui viu una història d'amor, M.S. troba estabilitat fins que accepta anar al servei de Thomas Effing, que va quedar postrat en una cadira de rodes, ple de fixacions i records estranys. Només per seguir els records d'Effing, M.S. eventualment es trobarà involucrat en un viatge que el canviarà per sempre.