Quan una nena és segrestada en uns grans magatzems de Nova Orleans, al supervisor, Sam Simoneaux, el turmenten la culpa, el dolor i els fantasmes del seu passat turbulent. Decidit a trobar-la, Sam emprèn un viatge que el porta als mons de música i violència i als pantans recòndits que amaguen els qui trien viure segons les pròpies lleis.
Potser és un símil fàcil però la prosa de Tom Gautreaux es gronxa i flueix amb la naturalitat i la cadència de les vies fluvials de la ribera del Mississipi, serena i vibrant alhora, centrada en impulsar en tot moment la història cap endavant. Les estones de repòs i reflexió s’alternen amb els passatges d’aventura i angoixa en un reflex de les excursions plàcides seguides de les tempestuoses que es produeixen a bord de l’Ambassador.
Hi ha soliloquis brillants –l'evocació d’actes brutals per part de l’agutzil Senon o de l’oncle Claude, l’educat retret del capità a una nena pels seus comentaris racistes...–, una anàlisi recurrent dels estralls del dol i de la pobresa, moments hilarants –la mula que entén francès–i un bon grapat de frases lapidàries –Que petit és el món dels fills de puta. Sempre els acabes trobant. Poc més se li pot demanar a una novel·la.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada