Harry Quebert, un prestigiós escriptor nord-americà, és empresonat quan troben enterrat al jardí de casa seva el cadàver de la jove Nola Kellergan, desapareguda trenta-tres anys enrera, i amb la qual havia mantingut una intensa relació sentimental malgrat la diferència d'edat entre ambdos. Quan el jove escriptor novaiorquès Marcus Goldman, que havia estat deixeble i amic d'en Harry, se n'assabenta, decideix anar-lo a ajudar i escriure un llibre que demostri la seva inocència.
Es tracta d'una novel·la d'intriga estructurada en tres temps històrics: 1975, data de la desaparició de Nola Kellergan; 1998, quan comença l'amistat entre Harry i Marcus a la universitat de Burrows i 2008, any de l'empresonament d'en Quebert i començament de les investigacions de Marcus. És en aquest punt quan cal destacar que l'autor aconsegueix mantenir un poderós ritme narratiu saltant constantment de temps en temps sense que el lector pugui perdre's. La simple narració dels fets és suficient per situar-nos correctament en l'època concreta i seguir la trama amb total fluïdesa.
«En la nostra societat, Marcus, les persones més admirades són les que construeixen ponts, gratacels i imperis. Però en realitat els més orgullosos i els més dignes d’admiració són els que aconsegueixen construir amor. Perquè és l’empresa més gran i més difícil.»
Sol passar, gairebé sempre, que quan escoltes excel·lències d'una obra, aquesta finalment et decep ja que les expectatives que s'havien creat eren –senzillament– exagerades. Això m'ha tornat a passar amb aquest llibre que, tot i reconèixer la seva càrrega addictiva no m'ha acabat de convèncer en cap aspecte. Però el que trobo més agosarat de tot és voler-lo comparar amb Stieg Larsson. Això, simplement, és passar-se de frenada.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada