Vacances a Grècia (II)

A 183 km d’Atenes es troba la zona arqueològica de Delfos. La mitologia explica que Zeus va deixar anar alhora dues àligues des dels extrems del món, una a l'est i l'altra a l'oest, perquè descobrissin quin era el centre de la Terra. Les àligues es van trobar a Delfos, per la qual cosa va ser designada el melic del món i hi van col·locar l'omphalos, una pedra sagrada de forma més o menys cònica, que servia per indicar el centre planetari. Aviat es convertí en un dels llocs sagrats més importants de Grècia amb un temple dedicat a Apol·lo que era la seu de l’Oracle, al que acudien els grecs per preguntar als déus sobre qüestions que els inquietaven. Avui les ruïnes de Delfos formen part del Patrimoni de la Humanitat de la UNESCO i reben milers de visitants cada any.

Dintre del recinte sagrat cal destacar el Temple d’Apol·lo del qual només se’n conserven vuit columnes, el Tresor d’Atenes, el Teatre de Delfos i l’Estadi Pític. Fora del recinte, a uns 800 metres, es troba el santuari d’Atena Pronaia del qual només en resten tres columnes dòriques però que el converteixen en una de les zones més fotogèniques del conjunt. Val molt la pena visitar el Museu Arqueològic on s’hi troba la famosa Auriga de Delfos, l’Esfinx de Naxos, l’Omphalos i les estàtues de Kleobis i Biton.

Per anar al Peloponès primer vam haver de travessar el Canal de Corint. Es tracta d’un canal artificial, de 6,3 km de llargada i 21 m d’amplada, que uneix el mar Egeu amb el mar Jònic. Degut a les seves minses dimensions avui bàsicament és utilitzat per embarcacions turístiques. Més al sud vam visitar el Teatre d’Epidaure, un dels més ben conservats de tot Grècia i amb una acústica excepcional. Té un aforament de 15.000 espectadors i destaca també per l’harmonia de les seves proporcions.

Seguint l’itinerari pel Peloponès vam arribar al jaciment arqueològic de Micenes on, després de recòrrer el museu, vam veure la famosa Porta del Lleons, l’entrada a l’antiga ciutadella, les tombres reials i la Tomba de Clytemnestra, esposa d’Agamèmnon. Dos mil anys abans de Crist Micenes va ser un dels major centres de la civilització grega amb una fortalesa militar que dominava bona part del sud de Grècia.

Vam acabar les vacances visitant la illa volcànica de Santorini. El paisatge és realment feréstec, amb poca vegetació i molta aridesa, però ho compensa la bellesa i el color dels seus pobles. La capital, Fira, estava plena de turistes que omplien els seus estrets carrers. Arreu hi podíem trobar les típiques esglésies blanques amb cúpula blava que han difòs a tot el món la imatge d’aquesta singular illa de les Cíclades. Passejar per la capital era realment perillós doncs aquesta estava infestada de motos i vehicles de lloguer que envaien tots els racons coneguts. Massa vehicles per tan poc espai.

El cràter volcànic de Santorini està situat a Nea Kameni on s’hi pot accedir per mar. Després d’una curta ascensió encara ara es pot veure el sofre fumejant d’aquest gegant adormit. Però la joia de la corona és el poblet d’Oia. Si s’arriba per mar cal pujar unes llarguíssimes escales que deixen ben baldat al visitant, això sí, també hi ha l’opció de pujar-hi dalt dels típics burrets que es coneixen el camí a ulls clucs. D’aquest indret en destacarem la magnificada posta de sol que acull a milers de persones per disfrutar i plasmar a les seves càmeres l’instant precís del crepuscle.

Tal com deia al començament han estat uns dies de pedres, aigua i paisatge. Hem gaudit plenament dels tres elements però el calor de l’agost ha estat rigorós i ens ha demostrat que, si es pot, a Grècia s'hi ha d'anar quan les temperatures són més moderades.