Crònica d'una ciutat

A «Crònica d'una ciutat» Pandelís Prevelakis, un dels grans autors de la literatura grega moderna, traça una evocació profundament lírica de la seva ciutat natal. Podem definir-la com un aplec d'històries senzilles protagonitzades per personatges senzills, que tants anys després segueixen emocionant-nos i encomanant-nos la joia de viure a redós d'aquest mar que agermana grecs i catalans.
Josep Pla va deixar dit que «Prevelakis descriu simplement una ciutat d'ara, però en realitat arcaica, plena de vincles comunitaris i platònics, amb una humanitat que dialoga, que es coneix pels seus noms, pels seus costums i per un esperit integrat per una mitologia de les coses intercanviables.»
Maria Àngels Anglada va escriure: «He de confessar que m'havia enamorat de Réthimno abans d'haver-hi estat mai, gràcies a la Crònica de Prevelakis.»
Finalment, l'escriptor gironí Miquel Pairolí va afirmar que «Les pàgines de Prevelakis indueixen a diverses reflexions sobre les conseqüències en forma de dolor i mort que ha tingut la complexa barreja ètnica i religiosa de l'Europa sud-oriental.»
  

Ventiladores Clyde

Ventiladores Clyde és probablement l'obra més important del dibuixant Seth, un dels noms imprescindibles del còmic independent nord-americà, a la qual ha dedicat prop de vint anys. Hi desplega la seva saviesa i elegància gràfica, hereva dels il·lustradors del The New Yorker dels anys trenta del segle passat.
Ventiladores Clyde és la història de dos germans que lluiten per mantenir a la superfície una obsoleta empresa familiar incapaç de competir amb els nous models de negoci i els constants avenços tecnològics. Amb aquest teló de fons, Seth desgrana una emocionant història familiar plena de disgustos i desencontres que redunda en una atmosfera narrativa desoladora i malenconiós.
El mestratge de l'autor en el desenvolupament de personatges complexos i creïbles, unit al seu aspecte gràfic, converteix Ventiladores Clyde en un gran còmic; però, a més, l'habilitat de Seth per imposar al lector un ritme que acosta el treball a la poesia en fa una obra única i eterna.

COMENTARI: De la meva etapa de gamer impulsiu recordo la predilecció que sentia per les aventures gràfiques, noms com Monkey Island, Indiana Jones and The Fate of Atlantis o Day of the Tentacle em venen a la memòria acompanyats d'una agradable sensació de plaer lúdic.
Dins el vessant editorial, les novel·les gràfiques també tenen el seu pes específic i, cada vegada més, demostren que la conjunció de dibuixos i textos formen un tàndem altament assertiu, sobretot si els autors exhibeixen el seu talent creatiu. Això passa amb Ventiladores Clyde, una novel·la gràfica del canadenc Seth (Gregory Gallant) que ha esdevingut una autèntica joia del còmic del segle vint-i-u.
Un llibre imprescindible, amb més de vint anys d'incubació, que s'ha convertit en un autèntic plaer visual i que ve acompanyat d'un potent entramat narratiu impregnat de malenconia pel pas del temps i per l'ascensió i caiguda dels valors materials i espirituals.
El reconegut periodista i crític literari Toni Puntí va catalogar Ventiladores Clyde com el millor llibre de l'any 2019.
 

Seixantisme

Els anys 1960 són absolutament decisius per a la configuració de la societat catalana actual. En aquella dècada té lloc un moviment politicocultural que podem convenir a anomenar Seixantisme, i que va ser d'una importància equiparable a la que van tenir abans el Modernisme i el Noucentisme.

Seixantisme és la primera aproximació a la cultura catalana d'aquells anys, en tots els seus aspectes: de la literatura al teatre, del disseny a la renovació pedagògica, i de les arts plàstiques als moviments socials. Aquest assaig, que incorpora les aportacions acadèmiques que s'han produït en els darrers anys, però també aporta molta informació de primera mà, reconstrueix una seqüència que no estava explicada enlloc. I situa els anys seixanta en la història de la cultura, tot remarcant-ne els punts àlgids: obres, moments i esdeveniments.

Com diu Julià Guillamon en el pròleg, aquest llibre per a molts serà un descobriment. Per a d'altres serà una manera de fer encaixar un trencaclosques de lectures o de records. Serà un estímul per aprofundir, contrastar, completar. Per als lectors que vindran serà una referència indiscutible.

COMENTARI:  Seixantisme és un neologisme que va crear Josep M. Muñoz, director de la revista L'Avenç, l'any 2006. Es refereix al segon i últim gran moviment politicocultural d'aquest país, anys després del primer, el modernisme-noucentisme. Com va escriure l'escriptor Maurici Serrahima «... mai el catalanisme, és a dir el patriotisme català, no havia estat tan fort com ara! [...] cap de les etapes anteriors que jo havia viscut no va donar el que ha donat aquesta».

Aquest llibre és un recull exhaustiu dels fets més transcendents que va viure el poble català durant la darrera etapa de la dictadura franquista, quan la claror començava a albirar-se i calia arremangar-se de valent per atansar-la, sense que es pogués escolar per cap diminuta escletxa.

L'autora, Marta Vallverdú, s'atura en els apartats més decisius que han configurat el decenni: els universitaris, Òmnium Cultural, Gran Enciclopèdia Catalana, Nova Cançó, Bocaccio (sic) i Rosa Sensat, entre altres. Un assaig que recull un conjunt d'articles que ella mateixa havia anat publicant a la revista L'Avenç, entre els anys 2011 i 2022.
       

L'amic

Quan una dona perd inesperadament el seu millor amic i conseller literari, ha d’'assumir la responsabilitat de fer-se càrrec del gos que ha deixat i que ningú no vol. La seva batalla amb el dolor per la pèrdua s'’agreuja amb el sofriment callat del gos, un gran danès enorme traumatitzat per la inexplicable desaparició del seu amo, i l’'amenaça del desnonament: els gossos estan prohibits a l'edifici de pisos de Manhattan on viu.
L'’amic, un llibre melangiós i detallista, és una meditació sobre la pèrdua i la solitud i una celebració del poder transfigurador de l'’estimació entre persones i gossos. Un relat emotiu sobre l'’amor, l'’amistat, el dolor, la guarició i el lligam màgic entre una dona i el seu gos.

COMENTARI: Feia més de tres anys que tenia aquest llibre a la prestatgeria dels pendents i no m'atrevia a començar-lo. Tenia por que em faria patir molt ja que la sinopsi argumental així m'ho indicava. De totes maneres, i fent el cor fort, després de llegir-ne ressenyes altament positives vaig decidir emprendre'n la lectura i jutjar per mi mateix. La decisió no podia ser més encertada.
Mentre el llegia m'han vingut al cap aquelles declaracions de Quentin Tarantino que deia que la seva línia roja l'impossibilitava representar la mort dels animals en el cinema. Ho deia un director en què la sang i el fetge dels éssers humans és paradigma de les seves pel·lícules. També tenia molt present el comentari de l'aviador Louis Zamperini que afirmava que un dels records més terribles del seu tràngol com a presoner de guerra al Japó era el d'un guàrdia torturant un ànec.
Aquesta obra és un cant a la bonhomia animal, aquí representada per un gran danès que ha de sofrir la pèrdua del seu cuidador, s'ha d'adaptar després a la nova persona que se'n fa càrrec i ha d'acceptar la davallada biològica final. Tot això explicat d'una manera molt entendridora que provoca les llàgrimes dels lectors més entregats. Al final del llibre, tots ens hem enamorat de l'Apollo i acompanyem amb una sincera plorera el dol de la protagonista.
Malgrat tot, el llibre també recull un munt de referències sobre el món literari i un conjunt de cites sobre autors de referència, entre les quals destaco els comentaris elogiosos sobre el llibre de Rainer Maria Rilke titulat Cartes a un jove poeta. Recomanació que, des d'ara, acabo d'incloure en la meva llista de desitjos.
  

Reflexions sobre cinema

A més de ser un dels cineastes contemporanis més cèlebres que hi ha, Quentin Tarantino és probablement l’espectador de cinema més capaç de contagiar el seu amor pel setè art. Durant anys ha repetit que no estava a punt per escriure llibres sobre pel·lícules. Finalment, ho ha fet, i val a dir que llegint-lo es comprèn profundament per què Tarantino fa el tipus de cinema que fa. Organitzat al voltant de les pel·lícules americanes més importants dels anys setanta (de les més violentes a les més tòrrides), que va veure per primer cop de nen i que ha anat revisitant compulsivament al llarg de la seva vida, aquest llibre és tan intel·lectualment rigorós i perspicaç com divertit i entretingut.
Reflexions sobre cinema és, alhora, crítica cinematogràfica i teoria del cinema, un meravellós reportatge literari i unes memòries excepcionals, a l’altura de clàssics del gènere com Hitchcock i Truffaut o Buñuel.

COMENTARI: Fa trenta anys, el dependent d’un videoclub californià va irrompre en el món del cinema amb una pel·lícula extraordinària, Reservoir Dogs (1992), una orgia de sang i fetge edulcorada amb uns diàlegs memorables. Era Quentin Tarantino i la seva òpera prima, textualment, va arrasar. El món va poder constatar la fulgurant aparició d’un cineasta dotat d’un talent sobrenatural. D’aleshores ençà la seva obra comprèn només nou títols, tos ells de qualitat excelsa. Ara mateix està preparant la desena pel·lícula que, segons explica, serà la darrera i servirà per tancar la seva carrera cinematogràfica.
L’aparició del seu llibre Reflexions sobre el cinema (Columna, 2023) ens permet assistir a un bombardeig incessant de pel·lícules, actors i guionistes que l’autor ha anat digerint des de la seva infància fins al moment actual, des que va començar a anar al cinema amb els seus pares, a set anys, fins avui. Tarantino recorda que els dos primers films que va veure van ser Joe, ciudadano americano i ¿Dónde está papá? al Tiffany Theater de L.A. A partir d’aquí comença una llarguíssima sucessió de títols que va enumerant sense pausa però detenint-se en els onze més significatius: Bullitt, Harry el Brut, Deliverance, La fugida, La organización criminal, Una señorita rebelde, El expreso de Corea, La cuina de l’infern, Fuga de Alcatraz, Porno dur i La casa de los horrores. Cadascun d’ells és analitzat en profunditat, des de tots els punts de vista i, en alguns casos, endinsant-se en els diferents estudis preliminars que els guionistes havien anat preparant abans d’entrar en la versió definitiva. Una demostració impecable del bagatge cinematogràfic adquirit pel director californià durant aquest darrer mig segle.
Aquest llibre ens desvela com Quentin Tarantino va aprendre cinema anant al cinema. És una de les claus de la seva biografia. Des de la seva infància, la televisió i la pantalla gran van ser les millors escoles, ja que el sistema educatiu no motivava una persona com ell. Va deixar aquesta etapa de manera prematura per buscar feina i des d’aquí va poder explorar totes les seves capacitats per arribar a assolir l’estatus actual: ni més ni menys que un dels millors directors de cinema a cavall dels segles XX i XXI.
  

Bona sort

El dia a dia del Cole, el Bart i el Teddy, amics de la infantesa i propietaris de la constructora True Triangle a Wyoming, fa un gir inesperat quan reben la proposta d’una advocada rica i enigmàtica que els demana acabar contra rellotge la construcció d’una casa a la muntanya. Si ho aconsegueixen, rebran una recompensa astronòmica amb què guanyaran més diners dels que mai hagin pogut imaginar. Tot i la perspectiva d’un hivern dur i gèlid, els protagonistes estaran disposats a fer qualsevol cosa per obtenir l’èxit, posant en perill, fins i tot, l’amistat i la família. Però, què s’amaga al darrere d’aquest encàrrec misteriós? Quins motius té la dona per exigir aquest termini gairebé impossible?
Nickolas Butler indaga en l’ànima dels personatges i ens mostra com l’ambició i la cobdícia poden fer trontollar l’equilibri assolit al llarg de tota una vida.

COMENTARI: D'aquesta original i extensa novel·la jo en destacaria la prosa potent, austera i de ritme endimoniat que t'obliga a passar pàgines com si s'hagués d'acabar el món i et sorprèn exercitant la valuosa pràctica de la velocitat lectora, sense haver de recórrer a estratègies dubtoses, com la lectura en diagonal. Nickolas Butler aconsegueix un producte plenament addictiu que t'impulsa a reprendre a l'instant tots aquells capítols que havies interromput després d'una obligada pausa temporal.
Segurament el títol fa referència a l'enorme possibilitat que, d'una manera inesperada, s'ofereix als tres protagonistes perquè puguin liquidar tots els seus deutes, tant econòmics com morals; malgrat tot, el preu que hauran de pagar serà excessiu i farà trontollar tota la seva experiència existencial.
El talent de l'autor es demostra amb un acurat disseny dels personatges, tant dels protagonistes com dels secundaris i en la descripció d'un paratge natural idíl·lic que ens provoca salivera només d'anar-lo imaginant.
En quatre paraules, una novel·la extraordinària que demostra com es pot assolir l'excel·lència, sense artificis, sense paraules sobreres i amb un punt d'imaginació apartat de les temàtiques més convencionals.
   

Demà, i demà, i demà

Des de ben petits, en Sam i la Sadie comparteixen l’afició pels videojocs. Allà hi experimenten la llibertat i l’alegria que els manca al món real, on senten que no acaben d’encaixar. Quan es retroben anys més tard, decideixen apostar pels seus somnis i viure de la creació d’aquests universos fantàstics i imaginaris sense preveure, però, que ben aviat s’enfrontaran a un èxit imprevist i imparable que posarà en dubte la naturalesa de la seva relació. Aquesta és la història dels mons que construeixen els dos amics, perfectes però irreals, i també de la impossibilitat per adaptar-se a la ferocitat del que comporta el triomf: els diners, la fama, les identitats qüestionades i la tragèdia.

COMENTARI:  Veient el llarg  reguitzell d’entusiastes recomanacions, la tria d’aquest llibre ha estat fàcil. Diuen que s’ha convertit en un best-seller gràcies al boca-orella. A més, la majoria dels lectors coincidien en assenyalar que no entenien res del món dels videojocs, però que el llibre es podia seguir sense problema. En llegir això jo vaig pensar que, per a mi, era el llibre perfecte perquè he estat sempre un amant incondicional dels videojocs els quals m’han fet passar moltíssimes estones entretingudament divertides. Això m’ha permès encarar una llarga lectura, més de cinc-centes pàgines, amb optimisme i, la veritat, no m’ha decebut en absolut.
Els protagonistes de la història són dos joves propietaris d’una empresa de creació de videojocs i, per això, bona part de la novel·la se centra en la creació, producció, distribució i promoció d’aquests productes lúdics. Una llarga trajectòria que comença amb la idea original, l’elaboració del guió, la creació del motor del joc, el disseny de personatges i d’escenaris, l’animació i els ajustaments finals. Un camí llarg i costós que posa a prova l’estabilitat emocional de la parella protagonista. Malgrat la llarga desfilada dels títols històrics més destacats que apareixen a moltes pàgines, qualsevol lector pot seguir l’obra sense por a perdre’s.
El Demà, i demà, i demà que dona títol a aquest llibre es refereix al plantejament infinit d’aquesta mena de jocs. Sempre que acabes la partida, sense arribar el final, pots recuperar el darrer tram salvat i tornar-ho a intentar. Com en les antigues maquinetes dels bars, que obrien amb moltes vides i que podies anar esgotant a mesura que t’entrebancaves, fins que al final de tot no et quedava cap més remei que dipositar-hi una moneda més. L’autora traça un paral·lelisme amb aquestes múltiples possibilitats que et dona el món virtual i que, malauradament, no corresponen amb  el món real on el nombre de vides està del tot acotat.
És un exemple de literatura fresca, agradable, moderna. Molt ben escrita, plagada de diàlegs espontanis que vessen sinceritat. Un llibre per identificar-te amb els protagonistes i fer-los teus durant la llarga estona que ens ocupa la seva lectura. Senzillament, un plaer.
  

L'hivern del Sr. Jeroni

Una novel·la que tracta sense dramatisme temes profunds i importants com el dol, la solitud i l’acceptació de la vellesa. També eixampla els límits de la família tradicional.
Des que va morir la Francesca, la seva dona, el senyor Jeroni viu tot sol... Bé, tot sol del tot, no: l’ajuda en Vladimir, un robot molt servicial i, a vegades, una mica impertinent. Una de les poques alegries que li queden al senyor Jeroni és el seu net Boi, a qui intenta transmetre la passió pels rellotges. Però un incident a la casa del davant alterarà la seva rutina d’una manera que no s’hauria pogut imaginar.
A vegades, no ho podem controlar tot. I a vegades, és llavors quan la vida ens sorprèn.
Guanyadora del Premi Llibreter 2022 en la categoria de LIJ en català.

COMENTARI: És evident que la LIJ està subvalorada i no gaudeix de la mateixa consideració que té la literatura per adults. Gairebé mai s'analitzen en profunditat llibres per nens o joves, ni tan sols en algunes publicacions especialitzades on podem trobar algunes crítiques simplement informatives i vagament laudatòries. Penso que es tracta d'una solemne errada, ja que la literatura infantil i juvenil forma part d'aquest immens bloc que podem catalogar com a literatura, sense adjectius.
És necessari recórrer a la LIJ si volem disposar de bones eines que permetin inculcar els hàbits lectors als més menuts. Cal conèixer el que ens ofereix el mercat literari per seleccionar bé els continguts i poder destinar el material més adient a cada tipologia de lector, coneixent els interessos i motivacions de cadascun i aportant la millor tria possible. Afortunadament, les possibilitats són immenses, però el procés d'elecció necessita els seus temps per poder abastar l'àmplia oferta sense deixar-nos pel camí les engrunes més decissives.
La LIJ és una lleial representant d'aquest tipus de relat, curt, directe i planer que admiro cada dia més. Una feina que no és gens fàcil i que ens obliga a seguir un procés de formació que es fonamenta amb la lectura d'aquests tipus de textos. Sempre tenint en compte que l'objectiu final serà poder llegir i escriure amb una major precisió.
 

Dràcula

El jove advocat Jonathan Harker viatja a Transsilvània per tractar amb el comte Dràcula els aspectes legals de la compra d’uns quants immobles de Londres en què ell ha actuat com a representant de l’aristòcrata. En arribar al seu castell comença a notar detalls molt estranys, tant en l’amfitrió com en l’edifici, que desperten les seves sospites... i no triga gaire a adonar-se que ell ja no és un hoste sinó un ostatge en el castell en ruïnes i envoltat de llops del comte. Conscient que corre perill, avisa per carta la seva promesa, la Mina que s’ha quedat a Anglaterra en companyia de la seva millor amiga, la bellíssima i seductora Lucy.
Dràcula és una obra mestra de la literatura de terror, un clàssic que fixa les bases del gènere de vampirs, presentant uns personatges tan inoblidables com el mateix comte Dràcula o el caçador de vampirs per excel·lència, el professor Van Helsing.
Oscar Wilde la va definir com l'obra de terror més ben escrita de tots els temps.

COMENTARI: Em va passar amb Moby Dick. M'esperava una senzilla novel·la d'aventures i em vaig trobar amb una autèntica obra mestra. Ara m'ha tornat a passar amb Dràcula. També m'esperava un relat de terror que havia estat versionat de mil maneres diferents i que va assolir el zenit amb la pel·lícula de Coppola, la qual afegia al títol el nom de l'autor, potser per certificar la fidelitat a l'original. Malgrat tot, el llibre és una altra cosa: una magna obra que ultrapassa qualsevol versió coneguda i que, amb el pas del temps, s'ha convertit en una autèntica referència dins la panoràmica de la literatura gòtica universal.
L'obra, molt ben escrita com diria Oscar Wilde, està plantejada com una novel·la epistolar mitjançant una sèrie de cartes creuades dels personatges i les cròniques dels seus diaris personals. Tot plegat destil·la una qualitat literària i una habilitat narrativa que agafen per sorpresa als lectors més exigents. En aquest cas cal repetir el qualificatiu emprat anteriorment, ja que novament ens trobem davant d'una autèntica obra mestra.
Dràcula narra una història que molts no coneixíem de la lectura directa sinó de referències. Ara és una bona ocasió per esmenar l'errada i gaudir d'aquesta magnífica publicació de Viena edicions, amb una impecable traducció d'en Xavier Zambrano.
 

Els detalls

Una celebrity que va escriure una carta, una companya de pis que va desaparèixer del mapa, un amor sense futur i una quarta persona amb un passat difícil són evocats del passat, per una dona febrosa. I amb aquests quatre retrats que en fa, es revelen fragments d’una vida, la seva, construïda només amb els detalls. En aquest llibre breu i delicat, la prosa hipersensible de Genberg vehicula una riquesa d’observacions increïble, i en acabar-la ens fa la impressió d'haver conegut veritablement una vida, que revela un retrat íntim i existencial del que significa ser humà. Amb reminiscències d’Annie Ernaux, Claudia Durastanti, Lucia Berlin i Rachel Cusk, Els detalls és una joia de pura literatura.

COMENTARI: El retrat de quatre persones importants de la seva vida configura aquesta breu narració construïda, com el títol indica, a base de detalls. L'autora, Ia Genberg, rememora la casualitat d'agafar un llibre amb una dedicatòria d'una dona molt estimada vint-i-cinc anys enrere, així com les ganes que la van impulsar a escriure una història a la qual els detalls li donessin tot el sentit, creient com creu que aquestes nimieses donen pistes, són la clau, són el que recordes.
Genberg té clar que, com a autora, li interessa molt la memòria, perquè personalment no m'arrossego donant voltes a un record, a un detall, soc a l'aquí i a l'ara, però, insisteix, com a autora la memòria és molt valuosa perquè hi pots jugar, fer el que et plagui, sigui cert o no, però explica alguna cosa, una sensació del que has viscut, que vas tenir aquesta vida.