Sola

La Mei, després de naufragar en la feina i immersa en l’apatia matrimonial, s’aboca a escriure instal·lada a la casa del bosc de la seva infantesa, on s’encararà rabiosament a la grisor del seu passat, a un present inoportú i a un futur a la deriva. Aquesta és la crònica d’una rebel·lió. És la història de la seva solitud impenitent narrada en un compte enrere agònic de 185 dies. Però, què és la solitud? Una realitat objectiva o un estat d’ànim? Una benedicció o una condemna? Potser tot alhora. Però una cosa és segura: de la solitud no en sortim indemnes. Escrita en la característica prosa vivíssima i visual de l’autora, Sola és també el seu esperat debut en el gènere de la novel·la.

COMENTARI: Saborejant encara el bon treball que Francesc Serés ens va regalar, fa pocs mesos, amb La casa de foc, apareix ara un altre relat emmarcat en l'entorn rural però de característiques ben diferents: Sola, una novel·la molt potent que, de segur, posarà en relleu a la seva autora, Carlota Gurt, que ja havia publicat temps enrere el recull de contes Cavalcarem fins a la nit.
    

Pedra de tartera

«Em sento com una pedra amuntegada en una tartera. Si algú o alguna cosa encerta a moure-la, cauré amb les altres rodolant cap avall; si res no s'atansa, m'estaré quieta aquí dies i dies...».La Conxa es veu així quan empresonen el seu marit al final de la Guerra Civil. D'adolescent, ella va haver de deixar la família en un poble del Pallars per viure amb la de la seva tia i, d'aquesta manera, ajudar-la en una altra població de la mateixa comarca. Allà va conèixer en Jaume, paleta i fuster d'un poble veí, de qui es va enamorar, i s'hi va casar. Per raó de la Història, a la protagonista li cal aprendre de la resistència pacífica dels minerals. 

COMENTARI: En poques pàgines, Maria Barbal ha sabut traçar un resum biogràfic d'una dona de muntanya envoltada de solitud, de resignació i de silencis. Una vida de desarrelament amb potents pinzellades d'un fèrtil amor, prematurament estroncat per la tragèdia de la Guerra Civil del 36.
           

Una joventut

En l’escenari d’un París bohemi, un noi i una noia molt joves, que viuen sols, Louis i Odile, fan l’«aprenentatge de la ciutat» i, alhora, d’una vida plena d’atzars i d’aventures. Traginen encara la seva innocència i en el seu camí es creuen amb individus singulars, commovedors i interessants, però sovint poc recomanables, que els fan seguir senderes foraviades. En definitiva, però, per trasbalsador i caòtic que pugui ser el fet d’iniciar-se a la vida, amb el temps s’acaba convertint en un bell record de joventut que, finalment, els dos herois d’aquest llibre són els únics a compartir.

COMENTARI: Els llibres d'en Modiano serveixen per descobrir les rutes més interessants que es poden traçar sobre la ciutat de París i que les podem resseguir i interpretar amb el Google Earth al costat. En aquest cas, el relat no l'he trobat tan ben aconseguit i penso que està força lluny de En el cafè de la joventut perduda que el vaig llegir set anys enrere i que em va satisfer gratament.
 

El plan maestro (relectura)

L'any 1935 Heinrich Himmler, un dels jerarques nazis més poderosos, va crear l'Ahnenerbe, un institut de recerca que produïa proves arqueològiques amb finalitats polítiques. Himmler va reunir una peculiar combinació d'aventurers, místics i respectables professors perquè l'ajudessin a reescriure la història de la humanitat. Els investigadors van realitzar expedicions públiques i missions secretes a l'Iraq, Finlàndia, el Tibet i més enllà, amb el suport absolut del Tercer Reich.
Malgrat que la guerra i les estretors econòmiques s'aproximaven, Heinrich Himmler va seguir organitzant i finançant aquestes costoses missions perquè considerava que la prehistòria necessitava una profunda revisió. El líder de les SS i arquitecte dels camps d'extermini nazis estava convençut que els arqueòlegs havien ignorat durant segles els èxits d'una raça primigènia de guerrers rossos i amb ulls blaus: els aris. Himmler creia que els ancestres dels alemanys havien crescut en l'àrid i gelat Àrtic, que havien dominat com raça superior i invencible. Segons la seva teoria, només quedaven restes d'aquesta raça en llocs especials del món. Trobar els autèntics aris i eliminar totes les altres races es va convertir en la pedra angular del projecte nazi.
A partir d'una extensa investigació, Heather Pringle elabora un fascinant retrat de la Ahnenerbe i el seu paper en l'Holocaust, i revela com científics i estudiosos van permetre que les seves investigacions es fessin servir per justificar l'extermini. Narrat amb mestria i històricament impecable, El pla mestre és un original estudi sobre el deliri i l'excés, i sobre abusos científics i polítics a escala global.

COMENTARI: Veure l'entrada, en aquest mateix bloc, de data 3 d'abril del 2013 (http://joseppare.blogspot.com/2013/04/el-pla-mestre.html)

Otoño de terror

Otoño de terror és el més extens i documentat llibre sobre Jack l'Esbudellador, el misteriós assassí que va assolar Londres en l'època victoriana. Aquest criminal va assassinar i va esquarterar, amb precisió quirúrgica, a cinc prostitutes de l'East End de la ciutat anglesa en el termini de deu setmanes. Els crims de Whitechapel van ser discutits des del púlpit i en les Cambres de Parlament. The Times els va dedicar de tres a quatre columnes diàries, la mateixa reina Victòria va seguir els successos amb el màxim interès.
Tom Cullen, periodista i autor de relats criminals, ha aconseguit una obra excel·lent, admirablement documentada. No només ha reproduït escrupolosament els crims de Jack l'Esbudellador sinó que també assenyala la decadència social i les reformes empreses en els barris baixos de Londres com a conseqüència dels crims del famós i misteriós assassí. Aquesta obra és la més completa i important entre les dedicades a aquest sinistre personatge.

COMENTARI: Aquest llibre data del 1965 i, malgrat la precisió del relat, fonamentada en una bona documentació, no ha sabut aguantar el pas del temps. Seixanta anys són molts anys per reinterpretar i actualitzar uns fets que es remunten al 1888. Ara bé, des dades són les autèntiques i l'autoria dels crims segueix restant en l'anonimat.

Una família

«Al llarg de la vida, anem entenent els nostres pares a mesura que anem trepitjant el seu mateix tros de camí. Com més anys fem, més superfície reflectim. Llegim els nostres pares a través nostre, però també ens llegim a través seu, també ells ens emmirallen. Si superem l’edat de la seva mort, el mirall ja no reflecteix res».

COMENTARI: Després de Persecució tenia molt interès per llegir la nova obra de Toni Sala que, en aquest cas, canviava la novel·la per un cru i sincer relat autobiogràfic. El pare, l'avi, la mare i l'àvia configuren quatre centres d'interès a través dels quals l'autor va construint la seva biografia. Personatges molt peculiars que retraten una vida dedicada a les servituds del turisme de l'època, des del món de l'hoteleria fins la gestió d'un complex hípic. Tot envoltat per un marc de difícil comunicació intrapersonal, especialment entre l'autor i els seus propis pares.
                                                

Un curs d'estiu a Irlanda

L'Aura ha rebut pel seu setzè aniversari un regal ben especial: un curs d'anglès a una prestigiosa escola de Dublín. Amb moltes pors i més incerteses, l'espera un agost ple d'aventures i descobriments. A l'illa maragda viurà en una caòtica residència d'estudiants, coneixerà els pubs de primera mà, viatjarà a l'Ulster i aprendrà les lliçons més importants de la seva vida.

COMENTARI: Una amena i curta novel·la juvenil que barreja les aventures adolescents d'una estudiant de setze anys amb les biografies dels set principals personatges de la cultura irlandesa, els set magnífics, com diu ella: Jonathan Swift, Bram Stoker, Oscar Wilde, George Bernard Shaw, William Butler Yeats, James Joyce i Samuel Beckett.
  

L'aigua que vols

La Marie Tremblaypierre aprofita la bonança de l'estiu quebequès per organitzar una trobada familiar a l'antic xalet de vacances. L'excusa de celebrar el setanta-sisè aniversari és forçada, però les filles i el fill no s'hi capfiquen: rememorar els banys al llac i reviure la infantesa els sembla una bona idea per retrobar-se al cap de tant de temps. Hi duen les famílies respectives, o el que en queda, però també els seus secrets, les seves vivències i, sobretot, els silencis de les coses que no es van dir quan tocava. 

COMENTARI: Hem vist moltes vegades que, quan una família es reuneix per una celebració, la concòrdia dóna pas a una sèrie de retrets i de tensions entre els diferents components de la unitat familiar. Aquest no és el cas de L'aigua que vols ja que l'autor aposta més per una memòria descriptiva i nostàlgica que no pas per un llistat d'incidències i enfrontaments. En diríem un argument tou, més a prop del bonisme que de la conflictivitat. Tot això centrat al Quebec, poc temps abans del segon referèndum per la independència, l'octubre del 1995. Amb totes les semblances i diferències que puguem trobar amb el procés independentista català d'aquests darrers anys.
   

Hitler y las teorías de la conspiración

La idea que cap cosa passa per casualitat, que tot està subjecte a les maquinacions entre bambolines d'un grup selecte de persones és tan antiga com la història mateixa. No obstant això, en l'actualitat estem vivint una puixança de les teories de la conspiració i, entre elles, els relats revisionistes de la història del III Reich s'han tornat més populars que cap altre tema a causa de suposades evidències acabades de descobrir i nous angles de investigació.
Richard J. Evans, reconegut historiador del III Reich, tria cinc de les teories conspiratives més perdurables sobre el període nazi i les analitza amb rigor: la suposada conspiració dels jueus per minar la civilització segons Els protocols dels savis de Sió, el mite del punyal per l'esquena de socialistes i jueus a l'exèrcit alemany en la derrota de la I Guerra Mundial, l'incendi del Reichstag provocat pels nazis per prendre el poder, el misteriós vol de Rudolf Hess al Regne Unit el 1941 amb l'objectiu de negociar la pau i, finalment, l'etern rumor que Hitler va escapar del búnquer el 1945 i va viure la resta dels seus dies a Sud-amèrica. Aquestes teories s'han negat a morir davant els repetits intents de desacreditar, per la qual cosa Evans investiga els seus orígens i les causes de la seva persistència per demostrar que l'explotació conscient dels mites i les mentides amb fins polítics no resulten ser una creació de segle XXI.
Hitler i les teories de la conspiració és un llibre d'història que proposa una mirada crítica cap a una època de postveritat en què els «fets alternatius» han anat guanyant terreny; és un llibre pels nostres temps difícils.

COMENTARI: Avui, Richard J. Evans, és un dels més prestigiosos historiadors especialitzats en el III Reich i en el domini nazi. En aquest llibre s'ha aturat en cinc episodis claus que, amb el pas del temps, han sofert un munt d'interpretacions extravagants que calia descobrir i desmitificar. Després d'un intens i exhaustiu treball d'estudi i de documentació, l'autor londinenc vol posar fi a una sèrie d'incerteses que fins ara semblaven no tenir solució de continuïtat.
                                                

Les nenes que llegien al lavabo

En plena nit, de matinada, al lavabo o sota la llum furtiva de la nostra habitació. Per no fer esport, per no fer els deures o perquè senzillament no ens venia de gust res més. Tots els lectors i escriptors hem estat infants, u dia, i molts de nosaltres ens hem vist obligats a mantenir la nostra passió en la més estricta intimitat. Hem estat nenes que llegien al lavabo, entre l'amagatall i l'aventura, i llegíem i escrivíem exactament allò que volíem en cada moment. Què ha passat, però, des d'aleshores? Quan va ser, que ens van començar a dir què era llegible i què no, què es podia escriure i què valia més que guardéssim dins el calaix?
Entre l'assaig i la narració, entre la reflexió i la vivència, Les nenes que llegien al lavabo és un clam a la llibertat en la lectura i l'escriptura. Un recorregut pels episodis de la memòria més íntima i alhora col·lectiva de totes aquelles persones amants de la literatura que, ja adultes, s'han atrevit a llegir i a escriure lluny de cànons i mirades de reüll.

COMENTARI: Combinant les vivències personals i reflexions complementades amb multitud de citacions d'autors de certa rellevància, ens trobem davant d'una entusiasta apologia del plaer de la lectura, incidint fonamentalment en els aspectes més feministes i en els derivats la diversitat sexual i de gènere.